Irlanda vota
Irlanda vota (Reuters: Henry Nicholls)

El Sinn Féin guanya les eleccions a Irlanda, segons els primers resultats oficials

El Sinn Féin hauria obtingut un el 23,94% dels vots, seguit del partit Fiana Fáil, amb el 21,27% i del Fini Gael (del primer ministre sortint, Leo Varadkar), amb el 21,08%
Redacció
2 min

El partit republicà Sinn Féin (l'antic braç polític de l'ara inactiu Exèrcit Republicà Irlandès, IRA) ha guanyat les eleccions legislatives d'aquest dissabte a Irlanda per un estret marge que li ha permès imposar-se sobre els dos partits que tradicionalment dominaven la política irlandesa: el democristià Fini Gale i el centrista Fiana Fáil.

Sota el lideratge de Mary Lou McDonald, ha aconseguit un 23,94% dels vots, segons les primeres projeccions, mentre que el Fiana Fáil obtindria un 21,27% de vots i el Fini Gael hauria aconseguit un 21,08% dels sufragis.

Darrere quedarien el Partit Verd (7,67%), el Partit Laborista (5,13%), el Partit Socialdemòcrata (3,1%) i Solidaritat - La Gent Al Davant dels Beneficis (2,34%). Tot segons resultats oficials i parcials difosos per la premsa irlandesa.

Els joves impulsen el Sinn Féin

El 31% dels menors de 25 anys han votat a favor del partit republicà. Això ha donat molta empenta en aquestes eleccions al partit de Mary Lou McDonald i l'ha posicionat al primer lloc.

En canvi, el partit democristià Fini Gael que s'ha mantingut al poder durant nou anys hauria caigut a tercera posició. El Fini Gael ha estat liderat durant els últims tres anys per Leo Varadkar, de 41 anys, fill d'un immigrant indi i el primer cap de govern de la història d'Irlanda obertament gai.

Algunes enquestes que s'havien fet durant la campanya electoral atorgaven a l'Sinn Féin liderat per Mary Lou McDonald, un suport de fins al 25%, el mateix que per als centristes del Fianna Fáil, el principal partit de l'oposició durant la passada legislatura i que està sota la direcció de Micheál Martin.

Democristians i centristes han insistit durant la campanya que no formarien govern amb el Sinn Féin pel seu passat violent i les seves polítiques d'antiausteritat, que consideren populistes i contraproduents per a l'economia nacional. Ara caldrà veure com es resolen els pactes.

Diumenge al matí ha començat el recompte oficial. Més de tres milions d'irlandesos han estat cridats a les urnes en aquesta ocasió.

Avui és notícia