Troben 650 cranis fets servir com a material de construcció en una excavació asteca
Sorpresa entre els arqueòlegs de Ciutat de Mèxic per la troballa de centenars de cranis, d'homes, dones i nens, en les excavacions de l'antiga Tenochtitlan, al centre històric de l'actual capital mexicana.
Els arqueòlegs han desenterrat una gran quantitat de cranis, uns 650, suposadament de persones decapitades en cerimònies. Es creu que les restes formen part del Gran Tzompantli, un edifici que tenia dues torres construïdes amb centenars de cranis humans apilonats. Els ossos humans s'enganxaven els uns amb els altres amb calç fent la forma d'una torre.
El fet que s'hagin trobat cranis que corresponen a persones de diferents edats i sexes fa replantejar la hipòtesi que apuntava que eren les restes de guerrers captius sacrificats pels asteques. S'han trobat molts cranis de dones i nens que no era el que esperaven els investigadors:
El que esperàvem eren homes, segurament joves, com haurien de ser els guerrers, i no dones i nens que un no suposaria que vagin a la guerra. Està passant alguna cosa que no està registrada, i això és molt bo.
Les dues torres amb cranis humans estan situades en les excavacions que hi ha davant el Temple Major, la catedral catòlica de Ciutat de Mèxic.
La troballa planteja noves preguntes sobre la cultura del sacrifici en l'imperi asteca. Els historiadors creien que aquests cranis decapitats s'agrupaven i els amuntegaven per fer-los servir com a material de construcció per demostrar força i provocar por, sobretot als conqueridors espanyols que van arribar a la ciutat cap al 1520, encapçalats per Hernán Cortés. Però el fet que hi hagi restes de nens i dones potser fa replantejar aquesta hipòtesi.
El Gran Tzomplantli el van descobrir el 2015 arqueòlegs de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic.
Hi havia alguna referència a l'existència d'aquest macabre temple, fet amb cranis de persones, en les cròniques de l'escriptor i conqueridor espanyol Andrés de Tapia, que va relatar el que descobria en el nou món. Tapia, que va estar a l'actual Mèxic entre el 1522 i el 1528, ja parlava d'una mena de "teatre" dels asteques que tenia els extrems nord i sud coronats per torres fetes amb cranis units amb calç.
