Troben a Guissona un pou d'aigua que permetrà saber què menjaven els habitants de Iesso
Els arqueòlegs han baixat fins a set metres de profunditat al pou d'aigua d'una casa senyorial de l'antiga ciutat romana de Iesso, a Guissona. Hi han trobat llavors, closques, pol·len i altres restes que permetran configurar un "horitzó alimentari" del que menjaven i cultivaven durant l'època dels romans en aquesta localitat de la Segarra.
A l'excavació, s'hi esperaven trobar materials corresponents al moment de l'abandonament de la casa, però han descobert que el pou es va continuar fent servir o potser va ser reutilitzat en època tardana, per la qual cosa s'han localitzat materials i referències que el traslladen al segle V dC.
La troballa completa els resultats d'excavacions anteriors, que corresponen a l'època republicana, cap a l'any 80 aC, i l'època imperial, cap a l'any 70 dC.
"El material que van llençar ha quedat amb llots durant 2.000 anys i s'ha conservat la matèria orgànica dura", explica el director del Museu de Guissona, David Castellana, que ha destacat la importància arqueològica dels pous de Iesso, que ha qualificat de "diferencials" perquè "no s'han assecat mai" i el material que contenen s'ha conservat barrejats amb fang.
Al costat de les restes de vegetació i d'animals, també s'hi han trobat fustes que podrien ser d'utensilis de cuina i algun element pendent de determinar i que podria formar part de la vestimenta. És material que es va llençar al pou, que va servir d'abocador quan es va abandonar, entre finals del segle II i principis del segle III dC.
Aquest estiu també s'ha intervingut a la zona nord de les termes i en una cruïlla de carrers on hi ha una canonada de plom.
La responsable del projecte de Iesso i directora d'una part de les excavacions, Núria Romaní, ha destacat el jaciment romà de la Segarra com "un parc excepcional perquè correspon a una ciutat romana d'interior i n'hi ha relativament poques".
En aquesta campanya d'excavacions, hi han participat 13 estudiants, la majoria de la UAB, però també n'hi ha de Navarra i Castella-la Manxa i una estudiant de Salònica (Grècia) que fa un doctorat centrat en pous, a banda del professorat del grup de recerca.
