Les dents del megalodon eren molt potents i podien esmicolar grans preses (Reuters)

Troben la dent més gran del món de megalodon, el tauró gegant prehistòric

Bahía Inglesa, a Atacama, és el jaciment paleontològic on s'han trobat gran quantitat de fòssils i la dent de l'històric tauró
Redacció
1 min

A 600 km de la capital xilena es troba un dels jaciments de fòssils més importants del món: Bahía Inglesa, al desert d'Atacama. A l'excavació s'ha trobat la dent de megalodon més gran mai trobada.

L'animal, el peix carnívor més gros de la història de la Terra, es va extingir fa 3,6 milions d'anys. Mesurava 16 metres de llarg i la seva mandíbula amb dents grans era capaç de mossegar d'una queixalada més de 100 kg.

De mitjana les dents del megalodon tenen 17,5 centímetres de llargada. Són similars a la del tauró blanc actual, però molt més grans.

La mandíbula era el tret més característic del tauró extint (Reuters)

Un jaciment per a la història

El desert d'Atacama va ser fa milions d'anys un llit marí en el qual van habitar multitud d'espècies marines ja extintes. Aquest és el motiu pel qual hi ha tantes restes d'espècies vertebrades.

Segons apunta Pablo Quilodrán, director d'investigació paleontològica del jaciment d'Atacama: "Bahía Inglesa és un dels llocs al món on més dents de megalodon s'han trobat."

Entre els camins del jaciment es troben restes fòssils marines i d'aus que criden l'atenció dels turistes i investigadors. Aquestes restes al llarg de la història han interessat a grans eminències en la investigació evolutiva com Charles Darwin.

Bahía Inglesa era un jaciment de gran interès per als investigadors (Reuters)

Un jaciment que va estar en perill

Al segle XX, Bahía Inglesa es va convertir en una explotació il·legal de fosfat per produir adob. L'empresa esmicolava els fòssils que eren grans fonts de fosfat i van ser culpables de grans pèrdues arqueològiques.

Els investigadors van estar anys lluitant fins a principis del segle XXI contra aquesta situació i al final van aconseguir protegir més de 2.500 hectàrees de fòssils.

Avui és notícia