Troben per què el dany renal agut és més greu en homes: el tractament per sexes, més a prop
L'activació de gens diferents explicaria per què la lesió renal aguda és més greu en homes que en dones. Per cada dues dones, hi ha tres homes en què progressa cap a malaltia renal crònica i terminal. Els homes tenen el doble de mortalitat que les dones.
Si bé se sabia que aquesta lesió mostra diferències per sexe, ara el grup de Fisiopatologia Renal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha dut a terme un estudi per esbrinar quins són els processos moleculars d'aquest tipus de dany i què explica les diferències. L'estudi s'ha publicat a la revista Scientific Reports.
La lesió renal aguda es caracteritza per una davallada ràpida de la funció del ronyó. La isquèmia o falta de sang és la causa més freqüent d'aquest tipus de lesió que afecta un de cada cinc pacients en ingressos d'urgència.
Requereix ingrés en hospital i si progressa cap a malaltia renal greu fa necessaris diàlisi i trasplantament. Avui dia no té tractament i la mortalitat en casos greus és elevada, per sobre del 50%.
Si bé en molts casos també és reversible i la funció renal es recupera, almenys parcialment, si els episodis es repeteixen augmenta el risc de malaltia renal crònica i de problemes cardiovasculars.
Estudis previs han demostrat que una intervenció a temps pot mitigar la gravetat de la lesió renal aguda i permetre la regeneració del teixit, però no es disposa de marcadors per a la detecció precoç i per evitar que el teixit encara en funcionament avanci cap a lesió crònica.
Els investigadors de Vall d'Hebron han creat un model en porcs mascles i femelles amb lesió d'isquèmia i reperfusió (el procés que permet novament el reg sanguini). Els porcs representen el model ideal per a la recerca translacional --d'aplicació clínica-- per les seves similituds amb els humans en genoma, mida del ronyó, metabolisme, anatomia renal i paràmetres bioquímics de funció renal.
El doctor Gerard Cantero, investigador del grup de Fisiopatologia Renal del VHIR i un dels autors de l'estudi, explica així el procés:
Hem estudiat els canvis que es produeixen en estat basal, durant la isquèmia i set dies després de la lesió isquèmica per conèixer els processos que afavoririen la regeneració del ronyó, així com els mecanismes moleculars de la malaltia per a cada sexe, ja que clàssicament els estudis preclínics s'han realitzat preferentment en mascles.
Els resultats no van mostrar diferències entre tots dos sexes en els nivells de dos marcadors de funció renal: el nitrogen ureic en sang (BUN) i la creatinina sèrica (SCr). Tot i així, sí que hi havia certes diferències en diversos moments del trastorn, explica el doctor Luis Castro, especialista del Servei d'Urologia de l'Hospital Vall d'Hebron:
Es va observar que les femelles presentaven infiltrats de cèl·lules mononuclears del sistema immunitari més alts en estat basal i durant la regeneració, mentre que els mascles mostraven més dany en els túbuls renals a la lesió.
Les anàlisis de les biòpsies renals van revelar diferències entre els moments de la lesió i reparació renal en cada sexe i pel que fa a la regulació de gens i vies rellevants. La doctora Anna Meseguer, cap del grup de Fisiopatologia Renal del VHIR, exposa que els canvis, confirmats més tard en mostres humanes, "semblen estar relacionats amb la producció d'hormones sexuals masculines".
Pas cap a l'aplicació clínica
L'anàlisi va revelar cinc patrons de gens temporals i quatre sexuals i, segons el doctor Stéphane Nemours, primer autor de l'estudi i ara investigador a l'Institut d'Investigació Sanitària Biodonostia de Sant Sebastià, els resultats proporcionen dades que "podrien ajudar a dissenyar estratègies específiques per promoure la regeneració renal en humans, en funció del sexe".
En conjunt, conclou l'article, les dades proporcionen un patró per caracteritzar la lesió renal per isquèmia/reperfusió per sexes i en el pla temporal que "ens pot portar a estar un pas més a prop del desenvolupament d'estratègies efectives de tractament per a les malalties de ronyó en la població".
L'estudi ha comptat amb la col·laboració del Servei d'Urologia i el Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Servei d'Animal de Laboratori (LAS) i la Unitat d'Estadística i Bioinformàtica (UEB) del VHIR.
