Trump 2025: un any a la Casa Blanca vist pels ciutadans nord-americans
No hi ha res més nord-americà que una visita al National Mall de Washington D. C. Com a mínim un cop a la vida, sovint en viatge escolar, ciutadans vinguts dels 50 estats admiren la grandiositat dels monuments als presidents Abraham Lincoln, Thomas Jefferson o George Washington. Llegeixen els discursos de Martin Luther King, guarden silenci davant del memorial de la guerra del Vietnam o es passegen per la vida del president Franklin Delano Roosevelt entre els cirerers florits, quan és l'època.
És per això que és un bon lloc on trobar nord-americans d'arreu del país i preguntar-los si els ve de gust parlar sobre aquest primer any de Donald Trump a la Casa Blanca.
Patrick, Rhode Island: "Estic molt decebut"
En Patrick està amb la família i dubta una mica de si parlar amb nosaltres. Però de cop treu el mòbil i diu que fa dies que ha escrit una petita reflexió justament sobre el que li preguntem. I ens la llegeix, una mica nerviós.
"Estic molt decebut. Trump dirigeix el país sense pensar en els ciutadans, només en ell i els seus aliats propers. Som un país divers, i en lloc d'intentar unir-nos, ens divideix. Ha destruït programes que han costat dècades de construir, ha destruït les relacions amb els nostres aliats. No és un líder per a la gent, és un tirà", conclou.
S'acomiada ensenyant-nos, amb indignació, una foto que acaba de fer d'un edifici proper: l'Institut per la Pau dels Estats Units ara es diu D. J. Trump - Institut per la pau dels Estats Units "Quina mena de president fa això?"
Garret i Aiden, Califòrnia: "Ens volem quedar sols?"
Són estudiants i venen a veure un amic mentre no comença el curs universitari. "Espero que en surti alguna cosa bona, només fa un any que està al poder. El pitjor, sense dubte, les polítiques contra la migració i el que ha passat a Minneapolis, amb la mort de Renee Good". Això ho diu en Garret.
L'Aiden sí que sap veure-hi una cosa positiva: "Jo crec que potser aconseguirà que ens unim una mica més, que tothom vegi, tant qui l'ha votat com qui no, que no ha acabat de complir les seves promeses i que això ens uneixi".
I el preocupa com està tractant als aliats: "Això sí que no ho entenc. Per què amenaça Europa? Al final tothom s'enfadarà amb nosaltres. Ens volem quedar sols?"
Abans d'acomiadar-se, en Garret s'aventura a dir que no creu que acabi els quatre anys de mandat.
Com? Li preguntem. "Jo esperaria que la gent es revolucionés, que la gent protestés de veritat, fins i tot amb violència. Cosa que no m'agrada, però queda clar que les protestes pacífiques no li fan ni pessigolles", afirma.
I afegeix: "Un judici polític no el veig possible, ja s'ha salvat de dos, ja el van condemnar per 34 delictes, i aquí està".
Martin, Califòrnia: "Amèrica Primer"
És empresari del sector tecnològic i està content amb Trump: "La gent està veient què volia dir Amèrica Primer. Jo no era gens partidari de l'anterior govern, crec que moltes de les seves polítiques eren destructives per al país, i Trump les ha tirat enrere".
També aplaudeix les polítiques migratòries del magnat: "El més important, el fre a la immigració il·legal. Ha deixat en evidència Biden, que deia que no podia fer res si el Congrés no ho aprovava, i Trump ha demostrat que només feia falta la voluntat política per tancar la frontera i detenir i deportar els qui han entrat il·legalment."
Creu que "ha entrat massa gent, no dic que tothom sigui mala gent, però un país ha de controlar la seva frontera i durant molts anys ha entrat gent que no sabem qui són".
L'únic núvol negre que el preocupa és el risc de guerres eternes: "Ell va dir clarament que no ens tornaríem a empantanegar a l'exterior. I ara veig això de l'Iran i de Veneçuela i no ho sé, espero que estigui ben aconsellat en això perquè no crec que ens vulguem veure enmig d'un conflicte amb l'Iran".
Miranda, Carolina del Nord: "Són temps foscos"
El temor a un conflicte el sent de prop la Miranda, que viu en una zona amb moltes bases militars:
Semblava impensable, però vivint a Carolina del Nord penso que algunes de les moltes bases que tenim es poden convertir en objectius a atacar pels nostres enemics, i cada dia en tenim més, d'enemics.
Aquesta jove és contundent quan diu que el país està perdent el rumb de la democràcia i s'està endinsant cap a una dictadura: "Són temps foscos per ser un nord-americà. I jo no descarto que trobi la manera de justificar un tercer mandat, cosa que la nostra Constitució prohibeix".
Afegeix que "l'única sortida és enfortir els vincles entre nosaltres, mirar d'allunyar-se de la retòrica i la violència i confiar que si els nostres ancestres van ser capaços de superar temps més terribles, nosaltres també podrem".
Ghenno, Chicago: "La por funciona"
"Per on vols començar?" En Ghenno espera la seva dona, que està de viatge de feina a Washington i té una filla que treballa al Departament d'Estat. I el primer que ens diu és que estaria més preocupat si no fos americà: "Si estigués al Canadà, a Veneçuela o a Groenlàndia estaria més preocupat. Nosaltres vivim en una bombolla, en el fons".
I de les coses que estan passant a dins el país? "El desplegament de l'exèrcit. Mai hauria pensat que desplegaríem l'exèrcit en sòl nord-americà. Això són els Estats Units! És increïble".
Una altra cosa que mai s'hagués imaginat és que dubtés a donar-nos el seu nom real, cosa que al final fa: "Només el fet que m'hagi aturat a pensar si et dic el meu nom, ja explica moltes coses. No hi ha res més americà que donar la teva opinió, que parlar lliurement, això és un país lliure, però la por funciona, ja ho veus".
Val a dir que un grup de dones de Minnesota de viatge de negocis a la capital tampoc ens el diu, el nom. De fet, no van voler parlar a càmera, però sí que ens van dir, mentre s'allunyaven, que Donald Trump "està fent una gran feina".
Sally, Michigan: "Hi ha molta violència"
"Tinc 94 anys, i em sap molt greu sentir-me trista pel meu país a aquesta edat". Són 94 anys molt lúcids, i quan li preguntem per què se sent així diu que té por de la violència.
"Hi ha molta violència arreu, i no saps on pot portar, la gent està espantada, i es reprimeix perquè pensa que si parla pot provocar més violència", diu. "No ho puc evitar, em llevo cada matí i no estic contenta de ser nord-americana".
I el 2026?
L'any ha començat a un ritme que deixa enrere el 2025 com si fos el segle passat: Captura i trasllat als EUA del president de Veneçuela i la seva dona, imputació del president de la Reserva Federal, amenaça d'intervenció militar a l'Iran i Groenlàndia, més aranzels, la mort d'una ciutadana blanca a trets per part d'un agent federal a Minneapolis i aquesta ciutat presa pels agents de migració i la patrulla de frontera i qui sap si per l'exèrcit un dia d'aquests. Sis fiscals han dimitit perquè el Departament de Justícia els obligava a investigar l'entorn de Renee Good i a no investigar les circumstàncies del tràgic incident.
I només és 20 de gener. El 2026 el país celebra el seu 250 aniversari amb un president obsessionat per passar a la història: ampliant territori amb la compra o la invasió de Groenlàndia? Enviant l'exèrcit a Mèxic? Enviant-lo contra ciutadans nord-americans en sòl nord-americà? Fent explotar l'OTAN? Creant una institució de poder (el famós Board of Peace ) per fer la competència a les Nacions Unides?
Als periodistes ens agraden les efemèrides i són una bona manera de fer balanç i endreçar el passat.
Aquests dies proliferen articles i llistes del primer any del segon mandat de Trump i està bé que així sigui perquè els notaris del present han de servir als historiadors del futur. I perquè el primer any d'aquest segon mandat és extraordinari.
Però si només poguéssiu llegir 3 coses sobre Trump, la meva tria és aquesta:
- El projecte 2025
- L'estratègia de seguretat nacional publicada el novembre del 2025
- L'entrevista d'un parell d'hores a la Casa Blanca que li va fer el NYT a principis d'any
Tot, o gairebé tot, és allà. I tot està passant.