Trump anuncia aranzels a vuit països europeus "fins a la venda total de Groenlàndia"
Donald Trump ha concretat més l'amenaça d'imposar aranzels contra tots els països que no donin suport al seu pla per aconseguir Groenlàndia.
Els productes de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia s'enfronten a un aranzel del 10% als Estats Units, que s'aplicaria a partir de l'1 de febrer, segons ha anunciat Trump a través de la seva xarxa social, Truth Social.
Els aranzels, que a partir del juny seran del 25%, continuaran "fins que s'arribi a un acord per a la compra completa i total de Groenlàndia" per part de Washington.
El president nord-americà s'ha mostrat irritat amb aquests vuit països per haver viatjat a l'illa àrtica, "amb propòsits desconeguts", diu, posant en risc la seguretat, la protecció i la supervivència del planeta.
Estan jugant a un joc molt perillós.
Trump ha insistit en el seu argument que Rússia i la Xina volen Groenlàndia, i ha afirmat que Dinamarca no pot fer res per evitar-ho.
També ha tornat a ironitzar sobre el potencial del país nòrdic i ha assegurat que només disposen de dos trineus estirats per gossos com a protecció.
Suport militar a Groenlàndia
L'interès indissimulat de Trump per Groenlàndia va començar fa molt i fa un any, ja com a president electe, va dir que no descartava l'ús de la força per quedar-se-la.
Després de les últimes amenaces, Dinamarca, de qui depèn el territori autònom de Groenlàndia, va anunciar aquesta setmana un increment de la seva presència militar a l'illa i l'inici de maniobres.
França, Alemanya, el Regne Unit, Suècia, Noruega, Finlàndia i els Països Baixos s'han sumat a la iniciativa i han enviat o enviaran tropes també a Groenlàndia -i Bèlgica ho farà aquest dilluns-, per demostrar al govern nord-americà la predisposició dels aliats de l'OTAN a implicar-se més activament en la defensa de la zona.
La intenció, des de la Unió Europea, és intentar respondre a les preocupacions de seguretat que els Estats Units tenen sobre l'illa, que Trump cobeja amb l'argument que necessita reforçar la seva "seguretat nacional" al voltant de la regió àrtica i evitar que caigui en mans de la Xina o Rússia.
A més, el Canadà i França han dit que tenen previst obrir consolats a Nuuk, la capital de Groenlàndia, en les pròximes setmanes.
Europa coordina "una resposta conjunta"
L'anunci d'aranzels de Trump ha estat comentat pel president del Consell Europeu, António Costa, que ha dit que coordina una "resposta conjunta" dels vint-i-set.
"La UE serà sempre molt ferma en la defensa del dret internacional, sigui on sigui, i, per descomptat, començant pel territori dels estats membres de la UE", ha dit Costa des del Paraguai, després de la firma de l'acord del Mercosur.
Costa també ha publicat una resposta conjunta amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on han advertit que la imposició de nous aranzels empitjorarà les relacions transatlàntiques i representa "un risc d'entrar en una espiral perillosa a la baixa".
Europa es mantindrà unida, coordinada i determinada a defensar la seva sobirania.
Els ambaixadors dels estats membres de la UE mantindran una reunió extraordinària aquest diumenge a la tarda a Brussel·les per valorar la situació.
La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha dit aquest dissabte que l'augment dels aranzels anunciat per Trump només servirà per empobrir més europeus i nord-americans i només beneficia països com Rússia i la Xina, que deuen estar celebrant, ha dit, la divisió dels aliats. Kallas també ha dit que si es posa en risc la seguretat de Groenlàndia, portaran la qüestió al si de l'OTAN.
Aquest dissabte milers de ciutadans han sortit al carrer a Nuuk i Copenhaguen per protestar contra les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d'adquirir Groenlàndia. A Nuuk, la capital groenlandesa, els manifestats s'han concentrat davant l'edifici on Washington vol ampliar el seu consolat.
Més que la "seguretat nacional", metalls preciosos i terres rares
La Casa Blanca assegurava dijous que els moviments a l'illa no afecten "gens" l'objectiu de Trump de controlar Groenlàndia. Si bé és cert que la seva ubicació entre Amèrica del Nord i l'Àrtic la fa ideal per a sistemes d'alerta primera de míssils i vaixells de vigilància a la regió, Groenlàndia també és rica en gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.
El govern danès ha insistit en la sobirania de l'illa i ha rebutjat les pretensions de Washington.
Després que els ministres d'Afers Estrangers danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, es reunissin a la Casa Blanca amb el vicepresident J. D. Vance i el secretari d'Estat, Marco Rubio, les seves "perspectives continuen diferint".
Amb tot, es va comprometre a crear un grup de treball amb el gabinet de Trump per abordar les "discrepàncies" i "explorar si hi ha possibilitats d'atendre les preocupacions del president i, alhora, respectar les línies vermelles del Regne de Dinamarca", va dir Rasmussen.
