Trump, atrapat entre els vincles amb Riad i el periodista saudita desaparegut a Turquia

Les conseqüències de la misteriosa desaparició del periodista saudita Jamal Khashoggi al consolat d'Istanbul es fan notar també a Washington. Creix la pressió perquè Trump faci alguna cosa davant el seu primer aliat àrab.

Mentre ell s'ho pensa, diversos empresaris i mitjans de comunicació anglosaxons tallen vincles amb Riad i no participaran en una conferència d'inversió que s'hi havia de fer.

De fet, al marge d'Israel, si hi ha un país a qui els Estats Units no s'atreveix a criticar és l'Aràbia Saudita. És un client de primera pel petroli, per una aliança històrica, pels lobbys.

Amb Obama, les relacions eren fredes, però a Trump no li fa res ballar amb la música saudita, com va deixar clar en el seu primer viatge com a president.

I la recompensa va venir mesos després, quan va rebre el flamant príncep Mohamed bin Salman, que li va comprar armes per 110 mil milions de dòlars.

Però aliar-se amb règims dictatorials i promocionar presumptes líders reformistes com Bin Salman sempre té riscos, sobretot, quan la repressió se'ls en va de la mà.

Si un altre país fos sospitós de matar i trossejar en un consolat un resident legal als Estats Units i col·laborador del "Washington Post", la Casa Blanca posaria el crit al cel. Però en aquest cas Trump ha dit el següent:

"No ha passat al nostre país, sinó a Turquia. I no és un ciutadà americà. Però una cosa així no hauria de passar. Sé que parlen d'aplicar sancions, però es gasten 110.000 milions en equipament militar, i això crea molts llocs de treball."

Trump desmenteix així alguns senadors, que volen imposar a l'Aràbia sancions com les que castiguen Rússia, país aficionat també a matar dissidents a l'estranger.

L'administració, de moment, s'excusa dient que falta saber-ne els detalls, per bé que Turquia sembla que tindria vídeos i àudios que provarien l'assassinat i que la CIA ha filtrat que el mateix Bin Salman va ordenar l'operació.