Trump crida els "patriotes iranians" a seguir protestant i assegura: "L'ajuda està en camí"
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha animat els iranians a mantenir la protesta a la seva xarxa social Truth Social: "Patriotes iranians, continueu protestant! Preneu el control de les institucions! Guardeu els noms dels assassins i els responsables dels abusos. Pagaran un preu mot alt. He cancel·lat totes les reunions amb funcionaris iranians fins que aturin els assassinats sense sentit de manifestants". I afegeix: "L'ajuda està en camí." La piulada inclou també l'acrònim MIGA (Make Iran Great Again), en al·lusió al seu lema MAGA (Make America Great Again).
No ha concretat quina és aquesta ajuda, ni a la piulada a Truth Social, ni una estona més tard de fer-la, quan ha agafat l'helicòpter a la Casa Blanca per traslladar-se a Andrews, i des d'allà a Detroit. Trump s'ha aturat a parlar amb la premsa, però no ha fet cap referència a l'Iran.
Situació confusa als carrers de l'Iran
Al país, la situació és encara confusa, però fonts independents apunten que hi ha indicis que la capital, Teheran, aquest matí tendia a recuperar la normalitat. Als carrers hi torna a haver trànsit, negocis oberts i les línies de telèfon a poc a poc es tornen a connectar amb l'exterior.
Tot i això, també hi ha informacions que apunten a protestes als carrers, i surten del país algunes imatges de noves manifestacions. Algunes serien d'ahir al vespre a Teheran, però els talls d'internet i l'apagada informativa fan difícil saber del cert si les manifestacions continuen sent generalitzades o si, per contra, perden força.
Un vídeo de militars disparant contra manifestants a la ciutat de Mashad ha aconseguit també esquivar el blocatge digital del règim. A Mashad, la segona ciutat del país, els enfrontaments dels darrers dies, confirmats i verificats per mitjans estrangers, han deixat un nombre indeterminat de víctimes.
A tot el país hi ha més de 500 morts confirmats i algunes organitzacions de defensa dels drets humans parlen de 2.000 víctimes mortals.
Les "respostes" de la Casa Blanca
A l'espera de saber en què es concreta "l'ajuda ja en camí" dels Estats Units als manifestants que Donald Trump ha anunciat, la Casa Blanca ja ha fet moviments.
Washington, que vol aprofitar el moment per escanyar encara més el règim dels aiatol·làs, ha anunciat que imposarà aranzels del 25 % als països que facin negocis amb l'Iran. Una amenaça que pot tornar a enterbolir les relacions dels Estats Units amb la Xina, el principal soci comercial de Teheran. Pequín ha respost amb la celeritat i el to habitual: que les guerres tarifàries no van bé a ningú i que la Xina respondrà per defensar els seus drets.
El govern dels Estats Units ha demanat als ciutadans nord-americans que abandonin el país, i ha afegit que ho hauran de fer amb els seus mitjans. Washington no té cap representació diplomàtica directa a Teheran i ha fet el comunicat des de la seva "ambaixada digital".
Les opcions que la Casa Blanca té damunt la taula són, segons fonts militars consultades per la cadena CBS, atacs de diversa magnitud:
L'atac aeri és l'opció més plausible, però caldria tenir-ne detalls per valorar el seu nivell de potència. Atacs amb bombarders estratègics, amb caçabombarders o amb míssils serien la base de la resposta, però no hi ha informació sobre la part més important: l'objectiu dels atacs. Sobre la taula de Trump hi ha els objectius del programa nuclear, ja bombardejats l'any passat, o instal·lacions militars i institucionals, com ara els diversos palaus que hi ha a Teheran. El mateix Trump, quan li demanaven sobre instal·lacions comercials com a possibles objectius legítims, va respondre amb un enigmàtic "considerem objectius coses... que no es creurien".
L'equip de seguretat nacional del president celebra una reunió a la Casa Blanca dimarts per debatre altres opcions d'atac. Els militars tenen dissenyades operacions de guerra cibernètica i el que anomenen campanyes psicològiques, destinades a tallar les línies de comandament i la difusió dels mitjans de comunicació del país, sota el control del règim i eina bàsica del control social de l'Iran. Ni les característiques ni l'abast de les operacions cibernètica i psicològica s'han explicat.
On sí que hi ha un consens és en el fet que repetir una operació similar a la desplegada a Veneçuela per capturar Maduro està descartat. Les característiques de l'Iran, la situació de la capital i la capacitat del seu exèrcit la fan, a ulls dels especialistes del Pentàgon, gairebé impossible. Al record, a més a més, hi ha la fracassada operació de comandos de l'any 1980 que va acabar amb una humiliació operativa i la mort de vuit soldats americans i, finalment, va estroncar les aspiracions a repetir mandat del president Jimmy Carter.
