Elogis mutus entre Trump i Kim en l'inici de la cimera pel programa nuclear
El programa nuclear de Corea del Nord torna a asseure el líder d'aquest país i el president dels Estats Units al voltant de la mateixa taula. Kim Jong-un i Donald Trump han mantingut una breu reunió cara a cara abans del sopar entre les dues delegacions aquest dimecres a Hanoi, al Vietnam, en l'inici d'una cimera de dos dies que hauria de concretar avenços en la desnuclearització de Pyongyang.
Per ara tant Donald Trump com Kim Jong-un són optimistes de cara a obtenir bons resultats. En el moment de trobar-se han fet unes breus declaracions davant els periodistes en què s'han elogiat mútuament, en una prova de voluntat d'entesa. Trump ha dit que "Corea del Nord té un gran potencial" i que "Kim Jong-un té un gran futur". El president nord-amercià ha assgurat que el vol ajudar. Per la seva banda, Kim ha destacat el "coratge" de Donald Trump per propiciar aquesta cimera sobre el programa nuclear de Corea del Nord.
Penso que el seu país té un gran potencial, increïble, il·limitat, i penso que vostè té un gran futur al seu país, és un gran líder, i espero veure-ho i ajudar a que passi, ajudarem a fer-ho realitat.
Aquest és el tema central que empeny el president Trump a fer acostaments amb el líder nord-coreà. Vol evitar que desenvolupi armament nuclear que pugui amenaçar interessos nord-americans. La seriositat d'aquestes amenaces es van posar de manifest en el passat en una escalada d'acusacions entre Trump i Kim que va tensar la relació fins a un punt que feia impensable que es fessin cimeres al més alt nivell.
Assessors de la Casa Blanca, de fet, havien desaconsellat a Donald Trump de propiciar la fotografia d'una encaixada entre els dos líders, però la fotografia es va produir al mes de juny en una trobada històrica a Singapur. Aquella encaixada convertia Kim Jong-un en un interlocutor vàlid en el tauler internacional i, al mateix temps, situava Trump en una posició de lideratge en la negociació amb Pyongyang.
La instantània, que esdevenia un punt d'inflexió en la diplomàcia internacional, s'ha repetit aquest dimecres en una posada en escena gairebé calcada. Amb un decorat format per una estesa de banderes nord-americanes i nord-coreanes perfectament disposades, Trump i Kim han aparegut simultàniament des de cada un dels costats per donar-se la mà al centre. L'única diferència és que, avui, Trump ha aparegut per l'esquerra de la imatge i Kim, per la dreta.
A banda dels èxits que s'apuntaven els dos interlocutors, un tercer actor aplaudia també aquella fotografia. Es tracta del president de Corea del Sud, Moon Jae-In, que, fent de mediador entre Trump i Kim, aconseguia avançar en un altre tema nuclear d'aquest acostament: la pacificació oficial entre Corea del Nord i Corea del Sud que posaria fi a la guerra coreana del 1953 i que, tècnicament, encara no ha acabat.
L'acord de pau beneficiaria també Pyongyang perquè certificaria l'estabilitat a la regió. Si Donald Trump veu aquest escenari i constata el compromís de Kim Jong-un d'acabar amb el seu programa nuclear en un procés gradual i verificable, els nord-coreans estarien més a prop del que pot ser un dels grans objectius de Kim Jong-un: aconseguir que Washington relaxi les sancions al règim nord-coreà que traven l'avenç de la seva economia.
Els interessos geopolítics d'aquesta trobada la fan especialment transcendent. De l'èxit de la reunió pot dependre que Donald Trump obtingui galons d'influència a l'extrem orient i disputi, així, el rol a la Xina, amb qui els Estats Units mantenen un pols obert a través, sobretot, de la guerra comercial.
Els resultats no es visualitzaran fins aquest dijous, que és quan es faran el gruix de les reunions i les valoracions públiques d'una cimera que s'espera que doni resultats més concrets que no pas la de l'estiu, de la qual en va derivar, sobretot, una gran posada en escena. En unes declaracions davant els periodistes aplegats per fotografiar la segona reunió entre Trump i Kim, el president dels Estats Units s'ha mostrat optimista de cara a l'èxit de la cimera.
Tot plegat es fa al Vietnam, un país vist com a neutral i amb relacions diplomàtiques tant amb el règim de Pyongyang com amb els Estats Units. A més, esdevé metafòric comprovar com dos països amb enfrontaments històrics com els EUA i el Vietnam són capaços, ara, de passar pàgina i treballar plegats.
