La creixent incontinència nuclear de Trump i Putin

Aparentment, Trump i Hegseth estan anunciant la represa dels assajos d'armes nuclears per primera vegada en més de 30 anys i el retorn a l'era en què les superpotències detonaven noves armes nuclears en deserts, oceans o sota terra i la humanitat s'ho mirava angoixada.

L'últim cop que els EUA van fer una prova amb una explosió atòmica subterrània va ser el 1992, Rússia el 1990 i França el 1996. Des de llavors, només el règim de Corea del Nord en va fer una altra el 2017 i va decretar una moratòria l'any següent.

Ni els Estats Units ni Rússia han ratificat el Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears del 1996, però tots els presidents des de llavors han respectat la prohibició i segurament a cap abans de Trump li havia passat pel cap reprendre les proves reals.

Tres dècades de moratòria nuclear, que ara trontolla

Si el món va parar de fer proves amb armament atòmic va ser, en gran part, perquè es va arribar a la conclusió que eren massa convulses, costoses i perilloses, i a les potències no els feia falta acumular més coneixements d'explosions nuclears; amb els centenars de proves que havien fet, ja n'havien acumulat prou.

A més a més, la tècnica i la ciència nuclear han evolucionat molt des de llavors i actualment hi ha un consens majoritari que no cal fer explosions nuclears reals perquè es poden fer simulacions per ordinador. Heather Williams, experta de l'Institut d'Estudis Estratègics i Internacionals (IISS) afirma que "l'arsenal nuclear dels EUA passa regularment per un programa d'avaluació estratègica de la gestió de les reserves".

"El que això significa és que els científics dels laboratoris nacionals utilitzen superordinadors, làsers i altres tecnologies molt avançades per assegurar-se que l'arsenal nuclear sigui adequat per al seu propòsit i que farà el que se suposa que ha de fer." I tot això, conclou, poden fer-ho sense necessitat de fer proves d'explosius atòmics reals.

Al mateix temps, Daryl G. Kimball, director de l'Arms Control Association, afirma: "Trump està mal informat i antiquat. Els EUA no tenen cap raó tècnica, militar o política per reprendre les proves d'explosius nuclears." També assegura que es trigaria com a mínim 36 mesos a preparar les instal·lacions del desert de Nevada on es van fer les últimes explosions a principis de la dècada del 1990.

L'ambigüitat de les paraules atòmiques de Trump

També pot ser que quan Trump es va referir a "reprendre els assajos nuclears", per voluntat o per ignorància, no es referís a tornar a detonar armes atòmiques sinó a continuar modernitzant els míssils amb capacitat nuclear "en igualtat de condicions" amb la resta de potències.

Rússia i la Xina no han parat pràcticament mai de fer assajos amb aquests míssils i d'actualitzar el seu arsenal i exhibir els seus avenços. Els EUA tampoc s'han quedat enrere, tot i que la inversió i la difusió que n'han fet no seria tan significativa com la dels seus rivals.

Si Trump té al cap modernitzar els míssils, el seu anunci a l'Àsia no seria tan greu i transcendent com el de reprendre els assajos de detonacions nuclears i, en principi, no forçaria cap altra superpotència a trencar el tabú i fer proves amb armes atòmiques.

No sabem què pensa fer Trump i la seva administració tampoc ha explicat els següents passos; en tot cas, mentrestant, el magnat nord-americà provoca el que tant li agrada: trencar tabús, demostrar força i duresa, acaparar titulars i deixar el món i els seus rivals amb el dubte i la incertesa sobre quins són els seus plans reals.

Putin dispara primer

Tampoc sabem per què Trump va decidir fer aquella piulada en aquell moment, però és probable que fos una reacció als últims anuncis nuclears de Vladímir Putin, que al seu temps també volia apujar el to davant les sancions al petroli que li havia posat Trump la setmana anterior i la cancel·lació de la cimera de Budapest, on suposadament s'havien de tornar a trobar tots dos.

En només quatre dies, el president rus va fer dos anuncis on assegurava, sense oferir proves, haver provat amb èxit dos nous míssils. Diumenge, vestit d'uniforme i reunit amb part de la cúpula militar, va congratular-se del test final del míssil de creuer nuclear Burevéstnik, "una arma única que cap altre país posseeix i que té un abast il·limitat".

El Burevéstnik és una de les sis armes estratègiques presentades per Putin el 2018 com a part del nou arsenal nuclear de Rússia. Tindria dues característiques que el farien pioner: una, que, com que està impulsat per un reactor nuclear, no tindria límit de distància i podria volar durant hores i hores. I l'altra, que tindria capacitat de canviar el rumb i la trajectòria en marxa, fet que el faria molt més difícil d'interceptar.

Dimecres, Putin va aprofitar la visita a un hospital de ferits de guerra per presentar una altra "joia" del seu arsenal que va dir que s'havia provat amb èxit. Era el torpede Posidó, que, com el Burevéstnik, també està impulsat per un reactor nuclear i això li permetria viatjar milers de quilòmetres per sota el mar, per exemple, des de les costes de l'est de Rússia fins a la costa oest dels Estats Units.

Oficialment, va a molta velocitat per tractar-se d'un míssil submarí, a 200 quilòmetres per hora, molt difícil d'interceptar, i la idea és que seria capaç tant d'aniquilar una flota sencera enemiga que fos a alta mar, com d'explotar davant la costa d'un país enemic i provocar un tsunami radioactiu gegantí que engolís ciutats senceres.

Els experts tenen molts dubtes que unes armes així siguin efectives, fiables i viables econòmicament. Tot i això, el que fa Rússia presentant-les és posar nerviosos els Estats Units i els socis europeus.

Les defenses que tenen fins ara estan pensades per abatre míssils balístics i de creuer amb trajectòries detectables i previsibles. Els nous míssils russos, tant el Burevéstnik com el submarí Posidó, si acaben sent realment operatius, teòricament burlarien aquest escut i per tant el territori dels Estats Units seria molt vulnerable a un atac nuclear enemic.

Seguint aquesta lògica, això obliga Washington no només a desenvolupar armes semblants sinó també a actualitzar les seves defenses a contrarellotge. De fet, Donald Trump ja va anunciar fa uns mesos el projecte per construir una "cúpula daurada" per protegir l'espai aeri del país de qualsevol míssil enemic, però no se'n saben gaires detalls ni de calendari ni de pressupost.

La Xina, per lliure

Els grans acords de desnuclearització del final de la guerra freda van tenir com a protagonistes els Estats Units i l'URSS/Rússia.

De retruc, la resta de potències nuclears van acceptar, per llei o de facto, limitar els seus arsenals atòmics. La conseqüència va ser que, durant un temps, la carrera de proliferació nuclear es va aturar i l'amenaça d'una hecatombe atòmica va deixar de preocupar tant els líders com les opinions públiques mundials.

El 1989, la Xina era una potència nuclear mitjana i estava lluny de tenir el rang de superpotència. Mai no ha format part de tractats de limitació d'armes nuclears i durant dècades va tenir uns pocs centenars de caps nuclears que li donaven "un mínim poder dissuasiu", però estava lluny de les xifres de milers de caps que tenien Rússia i els Estats Units.

La Xina del segle XXI ha anat abandonant aquella política i ha anat ampliant substancialment el seu arsenal atòmic fins al punt que el Pentàgon calcula que tindrà prop de 1.000 armes desplegades el 2030, i 1.500 el 2035. Això la situaria al mateix nivell que els actuals arsenals de Washington i Moscou.

Trump fa temps que suggereix que la Xina s'hauria d'incloure en els grans acords nuclears a què es pugui arribar amb Rússia, però Pequín, per ara, no sembla que hi estigui interessada, almenys fins que es posi al mateix nivell que les altres dues superpotències atòmiques.

El dramàtic compte enrere del Rellotge de l'Apocalipsi nuclear

Les intencions de Trump de reactivar els assajos nuclears arriben quan falten només 100 dies perquè expiri l'últim gran tractat de control d'armes nuclears entre els Estats Units i Rússia, anomenat Nou Start. Des del 2009, les dues potències acceptaven limitar a 1.550 els caps nuclears desplegats en míssils balístics intercontinentals.

El tractat no es pot prorrogar més. Però després de reunir-se amb Trump a Alaska aquest estiu, Putin va suggerir que tots dos països podrien acordar informalment mantenir els límits d'armes desplegades durant un any més, presumiblement mentre començaven a discutir un nou acord de substitució per evitar reprendre una cursa armamentista similar a la de la guerra freda.

No hi ha gaires esperances que els dos països arribin a un pacte semblant als passats. Que se sàpiga, no han iniciat negociacions i moltes de les armes noves que estan provant no entrarien ni tan sols dins el marc del Nou Start, que inclou només míssils nuclears intercontinentals i no pas de mitjà o curt abast.

Tenint en compte el moment preocupant en què es troben les relacions internacionals, amb uns organismes i tractats multilaterals debilitats i uns líders nacionalistes poc interessats a trobar consensos, es fa difícil de creure que la proliferació nuclear vagi a menys i no a més els pròxims anys.

Al marge de si Trump reactiva els assajos amb armes atòmiques o de si les noves "joies" militars de Putin acaben funcionant de veritat, tots són moviments que remen en direcció a una nova cursa atòmica i la resta de potències nuclears no es voldran quedar enrere.

De fet, només cal consultar el rellotge simbòlic de l'Apocalipsi o de la Fi del Món. Creat el 1947 per l'Associació de Científics Atòmics dels EUA, utilitza l'analogia dels minuts que li queden a la humanitat per arribar a la mitjanit, l'hora que representa la total destrucció de la humanitat per una guerra o un desastre nuclear. En el darrer informe del gener del 2025, el va situar a només 89 segons de les 00.00 hores, el punt més proper de la història, més fins i tot que durant la crisi dels míssils de Cuba del 1962.

Després dels últims moviments de Trump i Putin, en l'informe del 2026 dels científics nuclears nord-americans la mitjanit encara estarà més a prop.