Trump i les incògnites sobre el futur de Veneçuela, després de derrocar Nicolás Maduro
Entrar furtivament a casa del president d'un país, mentre està dormint amb la seva dona i endur-se'ls tots dos i treure'ls del país sense que ningú se n'assabenti. Seria una magnífica arrencada d'una pel·lícula de política-ficció, factoria Hollywood, ben allunyada de la realitat. Però resulta que aquesta escena és un fet, i ja forma part de la història.
La captura (o segrest o detenció, segons quin sigui el punt de vista) de Nicolás Maduro i la seva esposa Cilia Flores és el fet més transcendent de la política exterior de Donald Trump fins ara, perquè és el que demostra més clarament el seu menyspreu a la legalitat internacional.
La tèbia reacció de la comunitat internacional
Vint-i-quatre hores després de l'atac, amb 150 helicòpters i avions, durant dues hores i mitja, sobre objectius militars i civils de Veneçuela, no hi ha hagut una reacció contundent de la comunitat internacional. Els països que han fet servir el terme "condemna" són molt escassos. La majoria s'han limitat a demanar que no hi hagi una escalada de violència a Veneçuela, i reclamen el respecte a la legalitat internacional.
Donald Trump ja sabia que ningú, en la comunitat internacional, havia plantejat seriosament la necessitat de parar-li els peus quan va comparèixer davant la premsa. S'esperava que respongués a algunes de les moltes preguntes que deixava l'atac. Tanmateix, els interrogants continuaven oberts després d'escoltar-lo. El principal: qui i com governarà Veneçuela?
L'estrany paper de la vicepresidenta Delcy Rodríguez
Segons el president nord-americà, "s'estan fent els nomenaments" i aviat es farà públic qui està al capdavant del país. Alhora, feia una mena de reconeixement de la vicepresidenta Delcy Rodríguez, de qui deia que se suposava que havia jurat el càrrec de presidenta i que havia parlat amb el secretari d'Estat, Marco Rubio. En quins termes? L'única pista la va donar el mateix Trump poc després al New York Post: "Si Delcy Rodríguez fa allò que li demanem tot anirà bé i no hi haurà un segon atac" que no està descartat.
L'amenaça global de Donald Trump
Per tant, Trump manté l'amenaça. No només sobre Caracas, sinó també sobre Bogotà. Diu que el president Petro és responsable del tràfic de droga procedent de Colòmbia i l'adverteix que "miri darrere seu", que prengui nota del que ha passat al país veí. Però el missatge implícit de Trump va més enllà: no hi ha cap país que estigui lliure de la seva arbitrarietat unilateral quan es tracta de defensar el que ell creu que són els interessos nord-americans.
Per damunt de tot, el petroli
Trump deixa clar que "els Estats Units governaran Veneçuela fins que hi hagi una transició". Però què vol dir que la governaran? Es convertirà en un protectorat nord-americà? Que controlaran el govern que hi hagi? Que designaran qui en formi part entre veneçolans escollits o entre personalitats nord-americanes vinculades al món del petroli?
Perquè si una qüestió ha quedat clara és la intenció del president de controlar les majors reserves de petroli del món. Anuncia que es repararan les malmeses infraestructures del país per rellançar la producció i la venda. Un petroli "robat" a les empreses petrolieres dels Estats Units, segons Trump, que ara tornaria als seus legítims propietaris.
Trump ignora l'oposició veneçolana
Paradoxalment, qui té més motius per malfiar-se de la nova situació és l'oposició veneçolana. La caiguda de Maduro era la notícia més desitjada i esperada. María Corina Machado havia arribat a animar els Estats Units a precipitar una operació militar, i aquest dissabte va reblar el clau dient que havien fet el que havien promès.
Però Donald Trump va respondre a una pregunta dels periodistes a Mar-a-Lago que no creia que ni ella ni ningú estava en condicions d'accedir a la presidència en aquest moment. I no va dedicar ni una paraula al candidat que es va enfrontar a Nicolás Maduro en les últimes presidencials, Edmundo González Urrutia, i que mai es va poder demostrar si havia guanyat o perdut, perquè mai s'han publicat les actes de l'escrutini electoral.
Veneçuela era un país sense credencials democràtiques. Però del que ha dit fins ara Trump no hi ha perspectives que les pugui recuperar en breu. La paraula eleccions no va ser pronunciada ni una vegada en tota la compareixença.
Ningú surt al carrer
El que també ha quedat clara és l'absència de reacció de Veneçuela. No només militar, sinó també social. Maduro portava setmanes exhibint les seves tropes fent maniobres i simulacres, anunciant la mobilització de la població, a qui s'havia proporcionat armes i s'havia organitzat. Però a l'hora de la veritat, ni els civils ni els militars han causat cap baixa als atacants.
Els carrers de Caracas estan pràcticament deserts, i només hi ha cues per comprar subministraments bàsics i treure diners dels caixers. No hi ha hagut fins ara grans manifestacions. La bona notícia és que tampoc sembla que s'estigui covant una confrontació civil al país.
Que la polarització exhibida durant anys, a favor i en contra de Maduro pot diluir-se ara davant la necessitat de crear una nova etapa, en què els sectors confrontats vegin clar que hi han de jugar un paper, sense exclusions. Vuit milions de veneçolans, exiliats polítics i econòmics de més de dues dècades de chavisme observen també els esdeveniments per imaginar-se el seu futur.
