Trump tensa la corda amb Veneçuela i ordena una gran operació contra el "narcoterrorisme"

El secretari de Defensa dels Estats Units ha anunciat l'inici de l'operació militar Llança del Sud per "eliminar els narcoterroristes" a "tot l'hemisferi". Peter Hegseth ho ha dit en un missatge d'X aquest divendres al matí hora nostra, on no ha especificat en què consisteix aquesta operació ni què la diferencia dels atacs contra suposades narcollanxes que fa mesos que l'exèrcit nord-americà duu a terme davant les costes de Veneçuela.

"El president Trump ha ordenat l'acció i el Departament de Guerra l'està executant. Avui, anuncio l'operació Llança del Sud", ha escrit en el missatge.

El president nord-americà s'ha reunit amb alts càrrecs del Pentàgon i, tot i que no n'ha concretat els detalls, ha explicat que s'han debatut "una varietat d'opcions" sobre possibles accions militars.

Creix la tensió amb Veneçuela

L'anunci també coincideix amb el reforç de la presència naval nord-americana en aigües del Carib i el Pacífic, on Donald Trump té forces navals i aèries i hi ha desplaçat fins i tot el portaavions Gerald Ford, el més gran del món. El contingent de naus i tropes és en aigües internacionals, davant les costes de Veneçuela.

El desplegament militar dels Estats Units al Carib i al Pacífic inclou, a més del portaavions Gerald Ford i tot el seu grup d'atac --amb desenes d'aeronaus tàctiques i més de 4.000 soldats--, vaixells militars i forces aèries, inclosos drons de combat. 

La missió Llança del Sud fa témer que els atacs dels Estats Units no es limitin només a embarcacions, sinó que puguin incloure objectius terrestres de països com Veneçuela o Colòmbia. 

Davant aquesta amenaça, Veneçuela també ha anunciat un desplegament "massiu" a tot el país contra "l'imperialisme" nord-americà. I ha demanat als seus ciutadans que es preparin per a una eventual "lluita armada". 

Maduro ha demanat al "poble nord-americà" que "aturin la mà embogida de qui ordena bombardejar" davant l'amenaça del desplegament militar: "No a la guerra". 

Ha ordenat la creació de comandos de defensa integrats per ciutadans, militars i funcionaris públics. També ha ordenat desplegar 200.000 militars i la "mobilització de mitjans terrestres, aeris, navals, fluvials i de míssils" per fer front als Estats Units.

Caracas acusa Washington de fer servir el narcotràfic com a excusa "per imposar un canvi de règim" a Veneçuela amb l'objectiu d'"apoderar-se del seu petroli".

La líder opositora María Corina Machado, Premi Nobel de la Pau 2025, ha dit que el país està en "hores decisives" i davant un "moment històric" i ha demanat una "transició pacífica". María Corina ha dit que "venen dies difícils" i ha parlat de la "reconstrucció" de Veneçuela en unes declaracions que encara han encès més els rumors d'un possible atac terrestre dels Estats Units. 

Almenys 80 morts en l'atac a presumptes narcollanxes

L'administració nord-americana va començar a l'agost una campanya militar en aigües del Carib i el Pacífic que ha comportat l'atac a una vintena d'embarcacions i la mort d'almenys 76 persones a les quals acusaven, sense proves, de transportar droga. Les Nacions Unides han rebutjat considerar aquests atacs una violació al dret internacional.

Durant aquests mesos, Donald Trump ha enviat missatges contradictoris sobre la seva estratègia contra el règim veneçolà, amenaçant amb atacs objectius terrestres a Veneçuela o Colòmbia i dient que Maduro té els dies comptats, però descartant, al mateix temps, l'inici d'una guerra.

Hores abans que el Pentàgon anunciés que posava en marxa aquesta operació militar, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, havia descartat l'enviament de l'exèrcit a Mèxic o emprendre "accions unilaterals" al país veí contra el narcotràfic, sense una petició explícita del govern mexicà.

Washington també ha desplegat forces terrestres al Panamà per primer cop en dues dècades. Tant des dels Estats Units com des del Panamà s'ha negat que aquest desplegament estigui relacionat amb les operacions al Carib.

Colòmbia rebaixa el to contra Trump

Colòmbia, per la seva banda, ha semblat que rebaixava el to contra l'administració Trump en les últimes hores.

Des de l'arribada de Trump al poder, les relacions entre tots dos països s'han anat deteriorant, fins al punt que el dirigent nord-americà va deixar de considerar Colòmbia com un país "aliat" en la lluita contra el narcotràfic.

El president colombià, Gustavo Petro --a qui Trump considera un "narcotraficant"-- ha qualificat els atacs a embarcacions veneçolanes d'"execucions extrajudicials". 

Dimarts, Petro va ordenar la suspensió "de l'enviament de comunicacions i d'altres operacions amb les agències de seguretat americanes", una ordre que el seu executiu acaba de matisar.

El ministre de l'Interior ha assegurat aquest dijous que Colòmbia continuarà cooperant amb les agències d'investigació dels Estats Units i que la premsa ha "interpretat malament" l'ordre presidencial. 

"El president Petro no ha dit mai que les agències nord-americanes FBI, DEA, HSI, deixin de treballar a Colòmbia" en cooperació amb els serveis secrets colombians, ha dit Armando Benedetti, en un missatge a X:

Colòmbia és un dels principals productors de cocaïna del món. Segons els experts, un trencament eventual de la col·laboració en la lluita contra el narcotràfic entre Colòmbia i els Estats Units només beneficiaria els càrtels de la droga i els grups armats que operen al seu voltant. I faria augmentar el tràfic de droga cap als Estats Units, el principal mercat mundial del narcotràfic colombià.

L'administració Trump no ha amagat les seves simpaties cap a l'oposició de dretes colombiana, que aspira a guanyar les eleccions legislatives i presidencials del 2026.