La imatge que el gabinet de Donald Trump va difondre de la trucada de Netanyahu a Qatar (Casa Blanca)
Anàlisi

Trump vol recuperar la "inversió" feta a Gaza

El president dels Estats Units veu una finestra d'oportunitats financeres a l'Orient Mitjà i Netanyahu l'hi va posar en perill en bombardejar Qatar
Joan Roura
Periodista d'Internacional de 3CatInfo
5 min

Una imatge val més que mil paraules, però calen les paraules per pensar una imatge. Una foto pot ser tot un discurs.

La que encapçala aquest text la va lliurar la Casa Blanca el 29 de setembre. Abans que els dos protagonistes s'adrecessin al món per anunciar el pla d'alto el foc per a Gaza.

No estan sols. Dos caps a l'esquerra mostren públic, testimonis atents del moment precís que capta la instantània. De fet, en publicar-la immediatament, era tot el planeta que mirava. Tots els ulls pendents d'aquella trobada entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu.

Qui mana, mana

D'esquerra a dreta, Netanyahu amb el cap cot llegeix un foli com qui diu la lliçó. Del cap li surt un cordó umbilical que el lliga a la falda de l'altre protagonista, previsiblement qui li ha escrit el paper. Trump ni se'l mira. Ulls a la contra, gest de menysteniment molest a la cara fins a la teatralitat.

Queda clar que el líder israelià està parlant per "proxy" del que realment té el telèfon a la mà.

De tota la sèrie de fotos, la Casa Blanca va triar aquesta per publicar en blanc i negre. L'absència d'altres colors ressalta els protagonistes, augmenta la profunditat del que s'hi diu. Augmenta la duresa i dona agressivitat al missatge que transmet. Tot deixa clar qui hi mana.

Qatar, la línia vermella

Minuts abans de publicitar la foto, totes les agències occidentals llançaven "urgents" donant a conèixer que Trump havia obligat Netanyahu a telefonar a l'emirat de Qatar per disculpar-se pel bombardeig a Doha tres setmanes abans. Tothom sabia, doncs, qui hi havia a l'altra banda de l'aparell i què estava llegint Netanyahu.

El primer ministre havia tingut dos anys de barra lliure per ordenar el que s'ha anat tipificant globalment com un genocidi a Gaza. Israel ha pogut bombardejar lliurement el Líban, Síria, el Iemen i, fins i tot, va arrossegar els Estats Units a un atac sense precedents contra l'Iran.

A tots aquests països hi ha pogut assassinar extrajudicialment líders del que es coneix com l'eix de la resistència a Israel. Però Netanyahu es va oblidar que té límits. Qatar n'era un.

Trump no és sionista

Trump ha transformat els interessos, preferiblement els seus, en ideologia. A diferència de Joe Biden, mai s'ha proclamat sionista. Per ell, Israel és més un mitjà que un fi en si mateix. Una pota, la militar, i molt cara, de les dues en què reblar l'hegemonia nord-americana a l'Orient Mitjà. L'altra, la dels beneficis, són les petromonarquies.

Justament l'emir de Qatar, Tamin bin Hamad al-Thani, li havia regalat al maig un luxós avió presidencial Air Force One valorat en uns 400 milions de dòlars.

En aquell mateix viatge, Trump havia recol·lectat a l'Aràbia Saudita 600.000 milions de dòlars en cooperació econòmica i militar. El que es va qualificar del "més gran acord de venda d'armes de la història".

Qüestió de balanços

Simptomàticament, aquella gira del maig per la regió no va incloure Israel. Trump ha preferit cridar Netanyahu a la Casa Blanca: quatre vegades en menys de nou mesos de mandat. La quarta, la de la trucada induïda a Qatar.

Una manera de recordar a un deutor dels Estats Units que no podia atacar els seus creditors. Davant els beneficis que li aporten les monarquies del Golf, el "gendarme" israelià ha costat als Estats Units més de 20.000 milions de dòlars suplementaris en dos anys de cremar munició. Suplementaris als més de 3.000 milions que ja li envia en armament any rere any.

Israel és el primer receptor d'ajuda exterior nord-americana pressupostada públicament. Les partides camuflades no són tan fàcils de comptabilitzar.

"Losers"

Havia arribat l'hora d'aturar la matança de Gaza. L'atac a Qatar va catalitzar en una setmana una resposta col·lectiva àrab a Doha mateix. Les monarquies del Golf se sentien traïdes.

En paraules del representant qatarià: "L'agressió temerària i traïdora d'Israel es va perpetrar mentre l'estat de Qatar mantenia negociacions oficials i públiques, amb el coneixement del mateix Israel i amb l'objectiu d'arribar a un alto el foc a Gaza."

La cimera era el 15 de setembre. Només dues setmanes abans, dia per dia, de la foto del telèfon i de l'anunci del pla de Trump d'alto el foc a Gaza. Netanyahu se'l va trobar escrit. De manera significativa, en l'acord s'incloïa un compromís d'Israel de no tornar a bombardejar... Qatar.

Netanyahu hi havia intentat liquidar l'equip negociador de Hamas. Lloc equivocat, sense aconseguir matar els objectius. En el vocabulari de Trump, una operació de "losers", perdedors. El que més detesta.

Gaza en obres

Per contra, Trump es considera i s'autoproclama constantment un "winner", un guanyador. I el guany és exactament el que espera anar recollint a partir de la seva aparició estel·lar a Israel amb els ostatges alliberats i les famílies aclamant-lo.

Si l'alto el foc aguanta, contràriament als dos de Biden que Netanyahu va trencar, ara té per davant 365 quilòmetres quadrats per reconstruir, la superfície de tota la Franja de Gaza, bàsicament arrasada.

Hi havia uns 250.000 edificis. L'ONU calcula que el 80% estan destruïts completament o fortament danyats.

Palestins caminant aquest divendres per un veïnat destruït a Ciutat de Gaza
Palestins caminant aquest divendres per un veïnat destruït a Ciutat de Gaza (Reuters/Ebrahim Hajja)

La inversió necessària per tornar a fer d'aquest territori un espai mínimament habitable és multimilmilionària. Els diners hi són, sobretot procediran del golf Pèrsic, precisament.

Dels casinos als apartaments

La "riviera" que havia previst sobre la deportació dels més de dos milions de palestins no ha estat acceptada pels veïns àrabs. Els règims d'Egipte i Jordània, per més dependents dels Estats Units que siguin, no podien aparèixer davant els seus pobles com a còmplices de la neteja ètnica israeliana. S'hi jugaven la mateixa supervivència.

Els plànols dels hotels i casinos ja hi eren. Negre sobre blanc. El govern israelià també hi veia nous assentaments per a colons.

Els palestins supervivents han salvat l'espai. Però d'edificar s'hi haurà d'edificar igualment. Només que ara el pla de Trump hi preveu habitatges.

No és casual que el seu mediador en cap per a Gaza --i per a Ucraïna-- sigui Steve Witkoff, promotor immobiliari.

Butlletí Mirada Global

Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Internacional

Mostra-ho tot