Turandot en directe a Catalunya Música
Divendres 24 de juliol Catalunya Música transmetrà en directe des del Gran Teatre del Liceu, a les 8 del vespre, l'òpera "Turandot", de Giacomo Puccini
1 min
La producció que presenta el Gran Teatre del Liceu és la que va inaugurar el teatre reconstruït l'octubre del 1999, amb direcció escènica de Núria Espert i escenografia d'Ezio Frigerio. La direcció musical d'aquesta nova versió és de Giuliano Carella, i el repartiment l'encapçalen Maria Guleghina en el paper de Turandot, Ainhoa Arteta en el paper de Liú, Stefano Palatchi com a Timur i Marco Berti com a Calaf.
Basada en un conte de Les mil i una nits que va convertir en obra teatral Carlo Gozzi el 1762, Turandot és l'última òpera de Puccini, que va morir sense poder-la acabar. Franco Alfano va ser l'encarregat d'escriure'n el final. Puccini volia que Turandot fos un gran espectacle, amb lluïment dels solistes, intervenció de masses corals i una acció ritual i plàstica que il·lustrés la pompositat de la cort xinesa de la princesa Turandot, dura i cruel, que decideix fredament sobre la vida i la mort dels seus pretendents i que governa amb mà de ferro els seus súbdits. Puccini descriu musicalment l'acció amb elements i símbols de caràcter oriental tant melòdics com tímbrics. El resultat és una obra espectacular, amb imatges d'un orient fantàstic i misteriós en un marc fastuós i exuberant.
Jaume Radigales i Marc Helibron acompanyaran amb els seus comentaris la transmissió que Catalunya Música en farà, en directe, el divendres 24 a les 8 del vespre.
Basada en un conte de Les mil i una nits que va convertir en obra teatral Carlo Gozzi el 1762, Turandot és l'última òpera de Puccini, que va morir sense poder-la acabar. Franco Alfano va ser l'encarregat d'escriure'n el final. Puccini volia que Turandot fos un gran espectacle, amb lluïment dels solistes, intervenció de masses corals i una acció ritual i plàstica que il·lustrés la pompositat de la cort xinesa de la princesa Turandot, dura i cruel, que decideix fredament sobre la vida i la mort dels seus pretendents i que governa amb mà de ferro els seus súbdits. Puccini descriu musicalment l'acció amb elements i símbols de caràcter oriental tant melòdics com tímbrics. El resultat és una obra espectacular, amb imatges d'un orient fantàstic i misteriós en un marc fastuós i exuberant.
Jaume Radigales i Marc Helibron acompanyaran amb els seus comentaris la transmissió que Catalunya Música en farà, en directe, el divendres 24 a les 8 del vespre.
