Ucraïna no es rendeix, un any després
"Ucraïna se'n sortirà." És la frase que se sent als carrers ucraïnesos, quan fa un any que Rússia els va abocar a la guerra. "Ucraïna se'n sortirà", com un mantra. Ens ho diuen noies joves, com la periodista que ens fa de guia; àvies que baixen un moment al mercat a comprar quatre patates, i els nois joves que queden a la capital fent de taxistes.
Ho diuen com una oració: la repeteixen en veu alta i ho demostren amb fets. Els ucraïnesos que continuen sobre el terreny són la resistència. Anant a treballar, portant els nens a escola, comprant a les botigues, fent anar les empreses i les fàbriques i els trens. Que ells hi siguin, vol dir que els russos no hi són. I per això estan convençuts que se'n sortiran, perquè han passat dotze mesos i continuen aquí.
Fins i tot on els russos van intentar plantar la bandera, com Butxa o Irpín, i d'on es van acabar retirant: allà, sobretot, continuen resistint els ucraïnesos. Intentant fer una vida tan normal com sigui possible entre edificis amb els vidres esmicolats i edificis reconstruïts (sovint) amb les seves pròpies mans. Veïns ajudant veïns a retirar les restes dels bombardejos i a reconstruir cases, benzineres i carreteres.
És una resistència de país.
Un any de guerra és molt de temps: són moltes sirenes, moltes hores sota terra per esquivar les bombes, moltes absències, moltes males notícies des del front. Tothom aquí té algú de la família que ha mort a la guerra. Tothom aquí és conscient del risc que suposa ser-hi. Però hi són. I estan convençuts que els que van marxar fa un any, en el pitjor èxode de població a Europa des de la Segona Guerra Mundial, tornaran.
Des del cor de Kíiv es pot seguir el rastre de la guerra. Començant a la mítica plaça Maidan, on estem instal·lats els de Catalunya Ràdio, on encara hi ha restes de les barricades de fa uns mesos, i seguint pels "check points" de la carretera que porta cap a Irpín, amb el pont que els mateixos ucraïnesos van fer volar per frenar les tropes russes. Un paisatge que es va fent més gris i més devastat a mesura que ens allunyem de la capital i ens acostem al front de guerra.
Una guerra amb una factura humana altíssima, amb xifres encara molt incertes pel que fa a morts en combat: tant civils com militars. Hi ha molta opacitat en les xifres.
No n'hi ha, en canvi, d'opacitat, en la moral dels ucraïnesos. Estan tristos, estan cansats..., però continuen amb aquesta determinació que emociona quan la tens al davant. No faran ni un pas enrere. "Encara podem aguantar una mica més", ens diuen. I gràcies per ser-hi, hi afegeixen. "Expliqueu-nos, expliqueu que no ens rendirem". Això fem. Això farem.
