Un any de la dana que va batre rècords al País Valencià
A finals d'octubre del 2024, una depressió aïllada a nivells alts (dana) es dibuixava als models meteorològics. Els mapes la feien apuntar cap al golf de Cadis, cosa que suposava una injecció de vents de l'est i sud-est molt humits al País Valencià. Ara bé, ni els mapes més agosarats pronosticaven els més de 700 mm que es van arribar a acumular en poques hores en algunes poblacions de l'interior de València.
L'aire fred en alçada, l'ordenament del flux de vent causat per aquesta baixa a nivells mitjans i alts, la humitat empesa per aquest flux contra les serres litorals i prelitorals, entre altres factors, van potenciar l'efecte palanca i el tren de tempestes que es va mantenir estacionari al mateix sector durant unes quantes hores. Tot aquest còctel meteorològic es va ajuntar amb una elevada ocupació humana en zones amb alt risc d'inundació, i va desencadenar una catàstrofe.
Aquest tipus d'embossaments d'aire fred no són ni molt menys poc habituals al Mediterrani ni tampoc al País Valencià, n'hem tingut diversos precedents a la zona l'any 2019; el 1982, amb la important gota freda que va provocar l'episodi conegut com la pantanada de Tous i on van morir gairebé una desena de persones; o l'any 1957, si retrocedim encara més, amb uns 150 morts i el desbordament del Túria a la mateixa ciutat de València, des d'aleshores canalitzat.
Més de 700 mm en poques hores
Durant aquell 29 d'octubre, la pluja va ser especialment intensa i abundant, i els seus efectes es van notar en punts de l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol o la Plana d'Utiel. Els registres de 200, 300, 400 i fins i tot els 500 litres per metre quadrat (o mm) es van assolir en diversos observatoris, però el cas de Xiva i Torís van ser excepcionals, més de 600 i 700 mm en poques hores, respectivament.
Malgrat tot, el rècord de pluja en un sol dia continua sent a Oliva (la Safor), també el País Valencià, amb 817 mm el dia 3 de novembre de l'any 1987. Aquest és el rànquing de pluja acumulada aquell dia tot just ara fa un any:
El tret diferencial o la clau d'aquest episodi va ser que la pluja més intensa queia a l'interior, és a dir a les capçaleres o als cursos mitjans i alts dels diversos barrancs i rambles de la zona. Això, sumat al fet de no ploure o ploure poc a les poblacions més properes a la costa, va fer que la percepció de perill en aquestes poblacions fos baixa fins a mitja tarda, quan va arribar sobtadament la riuada.
De fet, els pluviòmetres de ciutats com la mateixa capital de València o Paiporta amb prou feines van registrar 10 o 20 mm de pluja en tot el dia, molt menys que les quantitats recollides pocs quilòmetres a l'interior.
Una intensitat més que torrencial
No només va ser la quantitat d'aigua caiguda sinó també la intensitat amb què va caure. De fet, a Torís es va batre el rècord absolut d'Espanya pel que fa a precipitació recollida en només 1 hora, amb dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet): 185 mm, 103 dels quals en 30 minuts. Normalment parlem de pluja torrencial quan se superen els 40 mm en 30 minuts, doncs en aquesta localitat de la Ribera Alta en van caure 42 en només 10.
Si ens mirem les dades amb més detall, en 3 hores es van recollir 320 mm, i en 6, 621 mm. En total aquell dia es van recollir 772 mm, que van caure en només unes 14 hores, xifra que equival a tot el que plou de mitjana a la ciutat de Barcelona en més d'1 any.
La rambla de Poio va multiplicar per 7 el cabal de l'Ebre
L'estació d'aforament que mesura la rambla de Poio, que neix a més de 1.000 metres d'altitud i arriba al nivell del mar en poc més de 43 km, té tres llindars d'alerta quan s'activa el seu cabal: 30 m³/s per al nivell groc, 70 m³/s per al taronja i el llindar vermell i màxim s'activa quan se sobrepassen els 150 m³/s, que equivalen a 150.000 litres per segon. Això ja va passar durant el matí, després d'un primer aiguat que va suposar un primer avís, però que no tindria res a veure amb el que havia d'arribar de cara al vespre.
És a partir de les 16.00 quan es produeix un increment exponencial del cabal fins que l'aparell deixa de funcionar a causa de la magnitud de la riuada. El vespre d'aquell 29 d'octubre va arribar a mesurar un cabal proper als 2.300 m³/s, unes xifres excepcionals i que suposen fer baixar més de set vegades el cabal mitjà de l'Ebre a l'altura de Tortosa durant tot el 2024 en un barranc que normalment baixa sec.
L'augment del cabal d'altres cursos fluvials, com el riu Magre, que normalment porta 3 cm d'altura i 1 metre d'amplada i aquell dia va passar a tenir 7 metres d'alçada d'aigua i una amplada d'unes quantes desenes més, va fer que parts importants de pobles i ciutats com Utiel quedessin negades d'aigua ja a primera hora de la tarda.
Aquest esdeveniment quedarà gravat a la retina de molts valencians i torna a posar sobre la taula la necessitat d'adaptar infraestructures, millorar els sistemes d'alerta i repensar la gestió urbanística en zones inundables davant un escenari climàtic cada vegada més extrem i imprevisible.
