Un any de l'absolució de Trapero
Fins i tot se'n van fer apostes. Els menys pessimistes preveien una condemna per desobediència per allò que no pogués tornar a ser el cap del cos però Trapero sempre va mantenir que d'aquella, se'n sortiria. I fa un any, el major dels Mossos es fonia en una abraçada amb la seva fidel escudera, l'advocada Olga Tubau, en un gest de complicitat que explicava el final d'un calvari que ella va viure a l'ombra.
Els qui el coneixen diuen que està serè, tranquil, dirigint un cos que, com ell, ara és més madur que abans dels atemptats i de l'1 d'Octubre. També en la intimitat és conscient del valor que té la seva llibertat perquè va estar a un pas de la presó.
El major Trapero ha hagut de reconèixer que en alguns moments es va equivocar amb les formes, un pas necessari per poder tornar a la primera línia i poder conviure amb la resta de cossos policials.
Aquests dies ha sortit més sovint del despatx per celebrar amb els Mossos la seva festa patronal. Seriós, com sempre, sap, que es parla de la seva continuïtat, als passadissos, en algun despatx, però ell ho viu com qui sent ploure. Ja coneix les batzegades de la política i si el relleven, segur que el trobaran treballant.
