Un arc de Sant Martí lunar coincident amb una aurora boreal
Una tempesta geomagnètica i la llum lunar entren en conjunció en una imatge ben curiosa: la d'una aurora boreal a l'extrem d'un arc de Sant Martí lunar.
Alberto Alcántara
2 min
Clima espacial i meteorologia han entrat en conjunció per oferir-nos una imatge ben curiosa: un arc de Sant Martí nocturn, coincident amb una aurora boreal. La fotografia va ser presa aquest 23 de novembre pel fotògraf John Gray, a l'illa de Lewis, la més gran de les Hèbrides exteriors escoceses.
Els arcs de Sant Martí nocturns es produeixen quan hi ha llum de lluna molt brillant que es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió a l'atmosfera. Per això són coneguts com a arcs de Sant Martí lunars. Solen ser d'intensitat més feble que els causats pel sol perquè la quantitat de llum implicada en el procés és menor.
L'ull humà sovint veu aquests fenòmens com un arc blanc, perquè és difícil discernir els colors amb la baixa intensitat de la llum, però, a les fotografies fetes amb exposicions llargues, s'hi veu l'espectre de color.
Difícils de veure
A part de gotes de pluja, es necessita una lluna ben brillant, ja sigui plena o gairebé plena, i que aquesta estigui baixa en el cel, amb menys de 42 graus d'inclinació. A més, el cel ha d'estar ben fosc, i, com que això és difícil amb lluna plena, l'arc lunar només es pot observar entre dos i tres hores abans de la sortida del sol.
Aquest arc de les Hèbrides ve acompanyat per una aurora boreal feble, que es pot veure a l'extrem esquerre. L'aurora està associada a la tempesta geomagnètica que va seguir a una explosió solar produïda el dia 23. Si voleu veure quina pinta fa una explosió solar, podeu mirar aquest vídeo espectacular que ens regala la NASA, corresponent a una erupció del dia 16 de novembre.
Es preveu que en les pròximes hores arribi una segona tongada d'activitat magnètica, més forta que la primera, i, per tant, hi haurà moltes més possibilitats de veure aurores a les latituds altes.
