Un canvi en la microbiota reduiria els símptomes de l'autisme i el TDAH en infants i adolescents
"Modificant la microbiota cap a un perfil més saludable podem pal·liar alguns dels efectes del cervell com és l'ansietat que tenen les persones amb autisme o TDAH", explica Mònica Bulló, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia i directora del grup de recerca en Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) i del centre de recerca TecnATox de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).
Durant tres mesos, investigadors d'aquesta universitat han fet un assaig clínic amb 80 infants de 5 a 16 anys: 38 estaven diagnosticats de TDAH i 42 d'autisme. Els van dividir en dos grups. Al primer se li va administrar diàriament un probiòtic (Lactiplantibacillus plantarum i Levilactobacillus brevis), mentre que al segon se li va donar placebo.
Paral·lelament, es van recollir les respostes de les famílies sobre la simptomatologia i les conductes dels infants. Com explica Meritxell Rojo-Marticella, doctora en Nutrició i Metabolisme de la URV:
L'objectiu era veure si una intervenció nutricional a través de probiòtics podia millorar els símptomes.
I els resultats són prometedors: tant els nens diagnosticats amb autisme com amb TDAH han experimentat una reducció de la hiperactivitat. "Sobretot en els més petits, hi ha hagut una millora de la hiperactivitat perquè l'evolució del trastorn i la maduració de la criatura fa que aquesta característica disminueixi", explica Rojo-Marticella.
En general, s'ha constatat una reducció de la impulsivitat i, en el cas de nens amb autisme, una millora del seu benestar i qualitat de vida.
Obrint camí cap a noves teràpies
Aquest és el primer estudi amb probiòtics que es fa amb infants amb autisme i trastorn del dèficit d'atenció alhora. La recerca aplana el camí cap a nous enfocaments terapèutics basats en probiòtics que complementarien els fàrmacs tradicionals. Segons Mònica Bulló:
L'assaig ens obre les portes de la medicina i la nutrició personalitzada per a la persona que té autisme o per a la persona que té TDAH.
L'estudi s'ha fet amb dues soques de probiòtics concretes que estan relacionades amb la producció de neurotransmissors implicats en els trastorns del neurodesenvolupament com són la dopamina i l'àcid gammaaminobutíric.
A banda de les soques que s'han utilitzat, les investigadores expliquen que hi pot haver altres bacteris intestinals que siguin igual de beneficiosos, però que encara no s'han estudiat. Com assegurà Bulló:
Un mateix bacteri, en funció del seu entorn gastrointestinal, pot tenir una funcionalitat o una altra.
Eix intestí-cervell
L'autisme i el TDAH són uns trastorns del neurodesenvolupament cada vegada més prevalents a escala mundial i suposen un repte per al benestar dels infants i les seves famílies.
"No són casos aïllats, no són malalties rares. L'estil de vida pot tenir-hi un paper important en aquesta incidència a escala global", diu Meritxell Rojo-Marticella, que ressalta com pot abordar-los la relació bidireccional entre el cervell, el sistema nerviós i la microbiota intestinal. I conclou:
La comunicació que existeix entre el cervell i l'intestí ens fa pensar que ajudant la microbiota amb probiòtics específics poden millorar la simptomatologia d'aquests trastorns.
L'autisme es caracteritza per manifestar dificultats en la interacció social, en la comunicació i es presenta amb conductes repetitives i restrictives en els individus. Per contra, la principal simptomatologia del TDAH és el dèficit d'atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat.
Són dues patologies que, tot i ser diferents, comparteixen alteracions en el funcionament executiu, clau per regular els processos cognitius, conductuals i emocionals en la infància. Uns trastorns que generalment es donen per separat, però també poden coexistir.
