Un cap de l'Aemet veu "incomprensible" que davant la dana només es recomanés precaució
L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha defensat als jutjats els avisos que va emetre el 29 d'octubre de l'any passat, el dia de la dana. El responsable de l'Aemet al País Valèncià, José Ángel Núñez, ha declarat aquest dilluns com a testimoni davant la jutge de Catarroja que investiga la gestió de la dana.
En la seva declaració, Núñez ha qualificat d'incomprensible que l'única mesura del govern de Carlos Mazón aquell dia al matí fos demanar precaució a la carretera quan les dades indicaven una situació molt greu amb inundacions.
De fet, ha recordat que a les 7.36 d'aquell dia es va activar l'avís vermell per emergència perquè s'esperava que se superarien els 180 l/m² en dues o tres hores.
Tres minuts després es va publicar a la xarxa social X. L'avís marcava en vermell tres quartes parts de la província de València.
Fins al dia 29 d'octubre no hi havia hagut cap altre avís vermell en tot el 2024, una alerta "molt excepcional", i l'any anterior n'hi havia hagut només un.
També ha dit que li van semblar estranyes les declaracions que el president Carlos Mazón va fer a les 11.40, quan va dir que el temporal es desplaçaria cap a la zona muntanyenca de Conca, i que li va fer l'efecte que intentava tranquil·litzar.
Fins i tot, en la reunió del Cecopi, el centre on es coordinava l'emergència, Núñez va dir que seria lògic un confinament sectoritzat, gairebé massiu, per evitar desplaçaments, encara que no era la seva competència.
Una cronologia dels fets
José Ángel Núñez és el cap de climatologia de l'Aemet al País Valencià des del 2002 i és l'encarregat del compte d'X de l'agència per avisar d'alertes meteorològiques.
En les piulades, ha explicat que s'etiqueten els perfils de la Generalitat Valenciana i del 112 perquè l'Aemet no pot gestionar el risc sinó que "ho ha de fer la Generalitat".
Davant la jutge, Núñez ha desgranat una cronologia del que va passar abans de la dana i ha dit que els primers signes de formació d'aquest fenomen van ser el 20 d'octubre. El dia 24, segons ha explicat, es va especificar que el País Valencià i Múrcia serien les àrees més afectades.
Núñez també ha afegit que el dia 26 es va avisar que el dia que hi podria haver més complicacions i pluges intenses seria el dimarts 29 d'octubre i que el dia 27 es va fer una cadena de tuits amb el terme "gota freda".
Gairebé 7 hores de declaració
En la declaració, ha explicat que el dia de la dana van mantenir una comunicació constant amb Emergències de la Generalitat, amb 24 trucades o intents de trucades, i que se'ls va avisar que el pitjor arribaria a partir de les 15.00.
Núñez, que ha declarat durant gairebé 7 hores davant la jutge, ha dit que la nit del 28 al 29 d'octubre gairebé no va dormir, perquè sabia que passarien coses greus i estava molt nerviós.
Sobre la reunió del Cecopi, ha dit que la seva impressió és que va convocar "tard" i "sense un lideratge clar" i que, en tot cas, "ja era massa tard" i que s'hauria d'haver convocat al matí.
Núñez ha admès que va gravar un fragment de vídeo de la reunió, quan es va parlar del sistema ES-Alert als mòbils, però que no va ser ell qui el va filtrar a la premsa, sinó que el va compartir per Whatsapp amb els seus caps.
En aquest sentit, ha dit que es va sentir "assetjat" per aquest vídeo, i que va oferir el telèfon mòbil a la policia i al jutjat de guàrdia perquè verifiquessin que ell no l'havia filtrat, però que no li van fer cas.
Abans d'entrar als jutjats, Núñez ha insistit als mitjans que els avisos de l'Aemet aquell dia van ser suficients, "per descomptat".
"No crec que Mazón s'ho inventés"
A la sortida ha explicat als periodistes que no sabia d'on havia tret Mazón que la tempesta se n'anava "cap a les muntanyes de Conca", i que creia que ho devia haver sentit dir a algú en la reunió del seu govern:
Això no ho va dir l'Aemet en cap moment, hem revisat tots els nostres butlletins i les declaracions de tots els portaveus. No crec que Mazón s'ho inventés, algú li ho devia dir, però no sé d'on va sortir aquella informació.
Abans havia dit a la jutge que quan Mazón va fer les declaracions "quedaven més de 6 hores d'avís vermell, que finalment van ser 10, perquè es va ampliar".
De moment, la jutge de Catarroja manté imputada l'exconsellera d'Emergències del govern Mazón, Salomé Pradas, i l'exsecretari d'Emergències, Emilio Argüeso. La riuada va causar la mort de 228 persones.
