Un catàleg recull per primer cop els més de 6.000 estanys i basses del Pirineu
El Pirineu té més de 6.000 masses d'aigua, entre basses, estanys i llacs. Ara, un inventari els ha classificat tots, des dels més grans, de 20 quilòmetres quadrats, fins a les petites basses que no tenen ni nom.
La idea és crear una base perquè tots els investigadors surtin d'un mateix punt de partida, estalviar temps i recursos i, també, evitar confusions entre masses properes o amb noms semblants.
"Ho hem fet com una eina per posar al servei de tota la gent que estudia els estanys", explica un dels autors, Jordi Catalán, investigador del CREAF. "Els últims anys han crescut els grups que s'hi dediquen, i hi havia una certa necessitat d'una eina que harmonitzés tota la informació", assegura.
La base de dades inclou el nom, la ubicació i l'elevació de cada estany i llac, però també dades fins ara inèdites, com el perímetre, la conca, la fondària o el volum:
Quan vas a fer un estudi, és habitual haver de calcular tot això, i aquí ja ho donem fet.
Evidentment, però, també està oberta a "qualsevol persona interessada a saber els noms oficials i la localització" dels estanys.
Estanys grans i petits
Si bé ja hi ha llistats de masses d'aigua, habitualment se centren en els estanys i llacs més grans. Una de les novetats d'aquest catàleg és que inclou, també, les basses més petites.
"Algunes d'aquestes basses les hem hagut de delimitar de nou", assegura Catalán, i les més petites amb prou feines fan dos metres quadrats, ni tan sols tenen nom, i a l'estiu, s'assequen i desapareixen.
Però, tot i aquestes característiques, poden ser molt interessants. "Hi ha més diversitat d'insectes, d'amfibis o de plantes que als estanys", apunta, "i per a molts naturalistes que estudien aquests organismes, aquest inventari els pot ser molt útil".
Un dels exemples és el dels anostracis, uns crustacis molt vistosos que sobreviuen amb uns ous de resistència: quan l'aigua desapareix, es mantenen al sediment fins que les condicions tornen a ser favorables.
Noms que canvien
L'estudi també recull els noms de tots els llacs i estanys, també els que han anat canviant per errors, per diferències de pronunciació o perquè una denominació s'ha imposat a una altra.
El catàleg recull aquests noms diferents per evitar confusions: els estanys de Plan i Cabidornats, per exemple, s'han anat intercanviant a les guies de muntanya i als mapes oficials.
"A l'inventari recollim els noms originals i els hi assignem un codi per evitar més confusions", explica Marisol Felip, investigadora del CREAF i de la UB.
També es recullen les variacions lingüístiques, com el llac Redon, un dels més estudiats i coneguts, però que, segons els mapes i l'època, s'ha anomenat de maneres diferents, en català o en castellà.
El resultat de dècades de feina
El catàleg que s'ha publicat ara és el resultat de molts anys de recerca, tot i que l'objectiu inicial no fos el de fer aquest inventari. "Portàvem anys fent aquesta feina internament amb diferents objectius, quan treballàvem amb diferents estudis relacionats amb la química de l'aigua o la biologia dels estanys, per exemple", apunta Catalán.
"Fa vint anys fèiem servir els mapes de paper i determinàvem les conques i els perímetres a mà", explica, "i ara ja hi ha tècniques digitals que ho automatitzen". Però encara hi ha una part artesanal perquè "en les masses petites encara has de prendre moltes decisions, gairebé una per una, per terminar la conca", afegeix.
Tot i això, no s'ha fet feixuc: "És una mica laboriós, però com que ho hem anat acumulant amb els anys, tampoc és tan terrible."
I, en tot cas, aquest inventari anirà creixent: "L'objectiu és que això es vagi ampliant en el futur a mesura que augmenti la informació."
Estudis de futur
Els Pirineus són molt rics en llacs i estanys, perquè són les marques que han deixat les glaceres al llarg dels segles. Un fenomen que es repeteix en diferents llocs del món.
"Això permet que la comunitat científica treballi sobre aspectes semblants a tot arreu, també a les zones tropicals com els Andes", assegura Jordi Catalán. I un dels aspectes més investigats ara és el canvi climàtic. "Els estanys són sensibles a la contaminació i la pluja àcida, per exemple", apunta, com també els efectes de l'escalfament global:
Molts d'aquests estanys estan glaçats mig any, a l'hivern i a la primavera, i això està canviant ràpidament.
