Un centè segovià d'or de 1609, la moneda més cara d'Espanya a subhasta, per més de 2 milions
La moneda de col·leccionisme més cara d'Espanya es pot convertir en la més cara d'Europa el pròxim 24 de novembre, quan es licitarà per un preu de sortida de 2,17 milions d'euros, en la subhasta que organitza la firma Numismàtica Genevensis a l'Hotel Mandarin Oriental de Ginebra.
L'únic exemplar de centè segovià encunyat el 1609, en l'època de Felip III, és una enorme moneda de 7,15 centímetres que pesa 339,35 grams d'or. És la moneda més gran creada a Europa i també la de més valor real al seu moment –100 escuts d'or– i ara també pel seu valor numismàtic.
El centè segovià de 1609 és la moneda més cara de la numismàtica espanyola des que l'octubre del 2009 la casa Aureo & Calicó la va subhastar per 800.000 euros a l'Hotel Ars de Barcelona.
Pertanyia a la col·lecció Caballero de las Yndias, una de les més conegudes al món, reunida per un numismàtic d'origen basc que residia a Cuba. A Barcelona, la va adquirir un comprador suís i més tard va passar a un altre propietari.
Ara que torna a posar-se a la venda, s'espera que torni a despertar interès i arribi a batre el seu propi rècord o, fins i tot, el de la moneda més cara de l'Europa oriental, diu Frank Baldacci, president de la firma numismàtica suïssa.
Parlem d'una moneda excepcional d'or, històricament molt important, que ho té tot perquè probablement el seu preu trenqui rècords.
Ara la moneda més cara d'Europa és una de 100 ducats emesa el 1629 al sacre imperi romanogermànic, durant el regnat de l'emperador Ferran III, que es va vendre aquest setembre per 2,11 milions d'euros.
Al món, el preu més alt pagat per una moneda en una subhasta és, fins ara, de 15,4 milions d'euros (18 milions de dòlars), per una rara moneda de 20 dòlars dels Estats Units de 1933, venuda el 2021.
Regal diplomàtic, mostra del poder hispànic
El centè segovià és una moneda massa pesada, massa gran i de massa valor per dur al moneder o a la bossa que el segle XVII diuen penjada del cinturó, i mai es va fer servir com a moneda d'ús corrent.
De fet, el valor dels 100 escuts d'or que valia, equivalia al salari d'uns quants anys d'un treballador, amb el que teòricament es podrien haver comprat dues o tres mules, molt cotitzades a l'època.
La monarquia hispànica mostrava amb aquest tipus d'encunyacions "la seva opulència i supremacia, alimentada per les riqueses del Nou Món", destaca el catàleg de Numismatica Genevensis. Símbol de reconeixement o ostentació pública de poder i prestigi dels Àustries, el centè segovià es feia servir com a regal diplomàtic o per premiar personatges de la noblesa castellana.
Quatre monedes més de la seca de Segòvia
En la mateixa subhasta surten a la venda quatre destacades monedes més encunyades més tard a la seca o fàbrica de moneda de Segòvia, una de les cases reials de moneda més importants del segle XVII.
Felip II va crear la Reial Casa de la Moneda de Segòvia i va fer venir enginyers de la millor seca d'Europa, aleshores al Tirol austríac. A Segòvia es van fer "les monedes més belles que el món ha vist", com destaca el catàleg suís. "És una sort que s'hagi conservat fins avui, perquè sovint aquests grans objectes d'or desapareixen en èpoques de disturbis sociopolítics", destaca Baldacci.
El 1633, ja durant el regnat de Felip IV –i més tard amb Carles II–, es va encunyar una segona sèrie de centens, un dels quals és propietat del Museu Arqueològic Nacional, que l'ha mostrat en diverses exposicions. En total hi ha set peces de centè segovià, de la qual només una –la que se subhastarà–, és del 1609, la més antiga.
Durant el regnat d'Elisabet II es va nomenar centè la moneda de 100 reals.
