Un centenar de denúncies per violència obstètrica a l'any: quines són les queixes més freqüents
Els centres del sistema sanitari públic han registrat 333 reclamacions tipificades com a violència obstètrica del 2022 al 2024, segons dades obtingudes a través de la llei de transparència per l'agència de notícies ACN.
Les reclamacions tenen a veure amb una atenció inadequada en el moment del part, la denegació del dret a l'acompanyament o de gestió de les tècniques de reproducció assistida, entre d'altres.
En l'última dècada, Catalunya ha fet passes endavant per escoltar la veu de les dones i combatre la violència obstètrica. La llei 17/2020 del dret de les dones per erradicar la violència masclista ho tipifica de forma explícita i reconeix els drets sexuals i reproductius. Entre aquests, reconeix a les dones el dret a rebre una informació veraç, a participar en la presa de decisions i a denunciar les pràctiques ginecològiques i obstètriques que no respectin la seva salut física i mental.
Però, malgrat els avenços legals i el compromís polític i de professionals de la salut, revocar dècades de violència estructural contra les dones i de menysteniment de la seva voluntat és complex i requereix temps.
Entre les denúncies més repetides per violència obstètrica hi ha l'atenció inadequada o la denegació del dret a la presència d'un acompanyant en el moment del part; queixes relacionades amb la interrupció de l'embaràs, amb la reproducció assistida, problemes amb les proves diagnòstiques o amb el maneig del dolor durant el part.
Aquest és el llistat complet de denúncies:
Les reclamacions afecten entre el 0,1% i el 2% dels parts atesos en funció de cada centre hospitalari, amb dades recollides anualment des del 2022 als centres hospitalaris que formen part de la xarxa SISCAT:
En la legislatura passada, el govern va impulsar un grup de treball amb diverses expertes i va elaborar el pla per a l'abordatge de la violència obstètrica (2023-2028). En aquest marc, es fan formacions i accions de sensibilització a professionals i s'han creat comissions en alguns hospitals per revisar-ne possibles casos.
És un canvi que remarca la doctora en Antropologia Mèdica Serena Brigidi, especialista en violència obstètrica:
Que hi hagi comissions internes de violència obstètrica als hospitals és una revolució que Catalunya ha posat en marxa.
Un cas de violència obstètrica sancionat
El Departament de Salut ha obert un procés sancionador per multar amb 6.000 euros l'Hospital Quirónsalud Barcelona arran de la denúncia d'una pacient, la Judit, a qui li van practicar una cesària no indicada mèdicament ara fa dos anys.
Ella explica que no havia consentit de forma específica que s'induís el part i considera que no hi havia raó clínica que justifiqués que es fes una cesària.
Es queixa que no disposava d'un pla de part i de manca d'informació general. També diu que es va sentir pressionada per la ginecòloga i la llevadora perquè acceptés que li posessin l'epidural i per iniciar la inducció al part. I que, tot i que ella va demanar esperar perquè avancés la dilatació, en mitja hora la van portar a quiròfan. "Per a ells dilatava massa lent, era divendres i volien marxar", comenta.
El seu no és un dels casos recollits en el registre de reclamacions perquè el part no va ser en un hospital públic.
Ara el centre sanitari té uns dies per presentar al·legacions a la sanció del Departament de Salut.
Preguntat per l'ACN, l'hospital indica que les dues professionals que van atendre la Judit ja no hi treballen i manifesten que el cas no representa la manera com el centre gestiona els processos de part.
