Acabat el mes de juliol, és hora d'analitzar les dades per valorar-lo des del punt de vista climàtic. Ja sabem que ha estat un juliol excepcional pel que fa a la pluja. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha anunciat que es tracta d'un dels juliols més plujosos dels últims 100 anys a casa nostra. I, en segon lloc, podem dir que hem passat una gran part de la canícula amb una calor de rebaixes.

Pluja a dojo

Segons el balanç preliminar de l'SMC, en alguns punts de la Catalunya Central i prelitoral ha estat el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. En general, ha estat un juliol comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932.

Cal dir que les pluges més abundants van concentrar-se en poques jornades, però van ser tan importants que han fet superar les mitjanes climàtiques amb escreix a molts indrets. Especialment remarcable va ser la dana atípica del 12 de juliol.

Aquest mapa recull alguns registres de precipitació destacada sobre un fons de color que representa la pluviometria mensual, calculada a partir de les estacions de diverses xarxes meteorològiques. Sense comparar-les amb la mitjana, ja es veu que són valors excepcionals, tot i que també es comprova la irregularitat de les precipitacions.

Juliol disfressat de juny

D'altra banda, es diria que el mes de juliol s'ha intercanviat els papers amb el mes de juny, que va ser de calor extrema. En alguns casos, a l'interior, com al Prepirineu i al nord de la Catalunya Central, hem tingut el juliol més fresc des del 2014.

Tot i que vam començar el mes amb calor, hem tingut molts dies amb nuvolades i masses d'aire menys càlides que han acabat per compensar la calor típica inicial. Al final, el resultat ha estat un mes càlid a prop de la costa (amb anomalies d'entre +1 i +2?°C), però notablement menys càlid o fins i tot fresc a l'interior i a les àrees de muntanya.

Caldrà esperar l'informe climàtic definitiu per veure les anomalies finals, calculades a partir de la temperatura mitjana, de cada zona del país. Però podem fer un primer cop d'ull a les anomalies de temperatura màxima i mínima respecte a la mitjana del període 2014-2024.

Es veu clarament com s'ha comportat de manera diferent la temperatura màxima en punts d'interior de la meitat nord i en la façana litoral.

La influència d'un Mediterrani molt escalfat es nota fins i tot més en el mapa d'anomalia de temperatura mínima, que ha estat lleugerament superior a la mitjana dels últims 10 anys a molts punts del litoral i prelitoral.