La filla d'una víctima de la Covid: "Ens vam relaxar i ens vam treure la mascareta"
El passat mes de novembre, la Sílvia Rovira, el seu marit i el seu fill es van trobar amb els pares d'ella. Tenen una relació molt estreta i es veien sovint. Aquella vegada, però, es van relaxar i es van treure la mascareta per estar per casa.
Tres dies després, la mare de la Sílvia va començar a tenir mal de coll. Va ser aleshores quan va explicar al CAP com es trobava i li van fer una PCR. Va sortir positiva i, com marca el protocol, la resta de la família també se la va haver de fer. El resultat, la Sílvia, el marit i el pare van donar positius. De retruc, també l'àvia paterna, de 98 anys, per ser contacte directe. L'únic que no es va contagiar va ser el fill de sis anys.
Durant uns dies, tots van tenir diferents símptomes, però es van anar recuperant, fins i tot l'àvia, que va superar una pneumònia. En canvi, el pare de la Sílvia, en Josep Maria, va començar a tenir complicacions.
Va començar que no podia caminar perquè es cansava. El sisè dia que nosaltres anàvem a millor i ell que anés a pitjor ens va preocupar una mica. Vam trucar el 061, que sisplau si podia venir un metge a visitar-lo i ens van dir que no perquè els símptomes que presentava formaven part de la Covid i que havíem d'esperar, però vèiem que el meu pare no estava bé.
L'estat del pare va empitjorar fins a tal punt que va haver de ser ingressat a l'hospital de Can Ruti de Badalona. Quan va estar a la planta de Covid hi podien parlar sovint per telèfon. Les trucades, però, es van convertir en missatges de WhatsApp perquè el pare s'ofegava i li costava parlar.
Els metges els van dir que l'havien de portar a l'UCI i intubar-lo perquè no patís. Finalment, li van haver de fer una traqueotomia.
"El més difícil és que no podies estar al seu costat i que ell estava vivint tot aquest procés sol", explica la Sílvia.
Van ser tres setmanes a cures intensives. La família angoixada, pendent a tota hora de les trucades de l'equip mèdic, per qui senten molt d'agraïment pel tracte que van rebre:
Els metges i les infermeres no ens deixaven soles. Ens van acompanyar en tot moment. El metge que hi havia aquell cap de setmana ens va trucar i ens va dir que s'estava morint. Jo em vaig posar a plorar i el metge també.
El Josep Maria va morir el 14 de desembre del 2020. Tenia 65 anys. La família no s'imaginava que això pogués passar perquè era un home que feia molt d'esport. Feia poc que s'havia jubilat de la feina de cambrer i pedalava set quilòmetres diaris amb la seva bicicleta.
Malgrat el patiment viscut, a la Sílvia la reconforta haver pogut acomiadar-se i estar a prop del seu pare els últims moments de la seva vida. Vestides amb els equips de protecció, ella i la seva mare van poder-li donar la mà fins que els aparells de respiració van deixar de funcionar.
