Un dia de festa en dos anys: el testimoni d'una treballadora domèstica a Qatar

L'explotació del col·lectiu de treballadores domèstiques continua arreu del món. Per exemple, s'estén pel Pròxim Orient, tal com va explicar la corresponsal al Líban, Txell Feixas, on cada setmana se suïcida una de les prop de 200.000 minyones.

El golf Pèrsic, on diumenge 20 de novembre comença el Mundial de futbol, no és cap excepció. A l'emirat de Qatar també hi ha prop de 200.000 treballadores migrants que fan feines domèstiques. La immensa majoria són filipines. Aquestes dones són les treballadores més vulnerables, perquè es fa difícil saber què passa dins de cada casa.

La Fe fa gairebé dos anys que treballa com a minyona per a una família qatariana. L'enviada especial de Catalunya Ràdio a Qatar, Roser Oliver Olivella, se l'ha trobat a la porta de l'única Església catòlica que hi ha a la capital del país, Doha.

La dona va acompanyada de la seva filla, que ha vingut a veure-la expressament des de les Filipines. Només per aquest motiu, la Fe explica que la seva mestressa li ha donat el seu primer dia lliure des que treballa per a ella:

"M'han permès sortir perquè la meva filla és aquí. Des de fa gairebé dos anys no he tingut un sol dia lliure. Les meves companyes tampoc fan festa cap dia."

La vulneració d'una llei qatariana del 2017

El cas de la Fe és una vulneració clara de la llei aprovada pel govern qatarià l'any 2017, que estipula que les treballadores domèstiques han de tenir descansos diaris obligatoris, un dia lliure a la setmana i no poden treballar més de 10 hores al dia. A més, tenen dret a vacances pagades. Però, en el seu cas, res de tot això es compleix:

"Treballar a la casa és una feina molt dura. No hi ha límit d'hores. Hem d'atendre tots els membres de la família. Tant li fa si estàs cuinant o netejant. Ho hem de fer tot."

El seu cas no és aïllat. Amnistia Internacional va fer un informe l'any 2020 sobre el terreny en què 90 de les 105 dones contactades treballaven habitualment més de 14 hores diàries, i moltes ho feien més de 18 hores al dia. La majoria també treballaven set dies a la setmana sense descans, i a moltes els van confiscar el passaport.

Moltes d'aquestes dones van dir que no cobraven bé. La Fe explica que rep l'equivalent a 400 dòlars mensuals. Tot i que no és un bon salari, diu que no té més opció. De sobte, l'entrevista de la Roser Oliver Olivella amb aquest testimoni s'acaba, perquè nota que algú l'observa.

A banda de denunciar la situació d'explotació d'aquestes treballadores, el treball d'Amnistia Internacional també assenyala que moltes vegades moltes d'aquestes dones també són sotmeses a abusos físics i sexuals.