
Un diputat gal·lès aconsegueix l'escó guanyant unes eleccions després de 42 anys d'intents
Lindsay Whittle ha trencat 100 anys d'hegemonia laborista després de fracassar a les tretze ocasions anteriors per ser diputat per la circumscripció de Caerphilly, tant al Parlament gal·lès com al britànic
Quim Olivares
24/10/2025 - 15.33 Actualitzat 24/10/2025 - 15.34
Mai no és tard quan arriba. Lindsay Whittle, del partit independentista Plaid Cymru, ha guanyat amb més del 46% dels vots l'elecció parcial a la localitat de Caerphilly, al nord de Cardiff, la capital gal·lesa.
Whittle estava exultant, ja que des del 1983 que s'hi presentava sense èxit:
"Això és millor que marcar el punt guanyador amb Gal·les contra Nova Zelanda a la Copa del Món de rugbi."
Whittle, de 72 anys, també feia una crida a la resta de partits que tenen representació a tot el Regne Unit: "Els grans partits han de seure i prendre nota. Gal·les, som a l'alba d'un nou començament."
Aquesta victòria independentista és important, no només per al nostre protagonista.
Derrota sonora dels laboristes
També ho és perquè és la primera vegada en més de 100 anys que no guanya el Partit Laborista a Caerphilly. Era una plaça segura per al partit del primer ministre Keir Starmer.
La desfeta laborista --han quedat tercers, amb un 11% dels vots-- suposa un toc d'alerta de cara a les eleccions legislatives gal·leses del 7 de maig del 2026.
Actualment, el partit del primer ministre britànic governa amb minoria al Parlament de Cardiff, el Senedd Cymru, però si el resultat en aquesta circumscripció s'extrapola a tot el País de Gal·les, els laboristes podrien quedar fora del poder.
També és important perquè, en segon lloc, ha quedat els antiimmigració del Reform UK, amb el 36% dels vots.
Això demostra que l'arribada al poder del Reform UK de Nigel Farage no és inevitable.
Els resultats també demostren que els Laboristes estan exposats al flanc de l'esquerra, després d'endurir el to en qüestions com immigració, en un intent de frenar l'ascens de Reform UK.
La popularitat dels laboristes a Gal·les, en hores baixes
Des del 1955, els laboristes sempre han tingut una majoria d'escons a Gal·les a les eleccions generals.
Des que el 1999 es fan eleccions a l'Assemblea gal·lesa, els laboristes han estat al poder, o bé en minoria o bé en coalició amb el Partit Liberal Demòcrata o el Plaid Cymru.
Ara paguen el desgast de Keir Starmer al poder i, especialment, la dimissió del primer ministre gal·lès, Vaughan Gething, que el juliol del 2024 va haver de plegar després de quatre mesos al càrrec per uns escàndols sobre donacions.
Per Eluned Morgan, l'actual primera ministra gal·lesa, "els laboristes gal·lesos han escoltat la frustració a Caerphilly". I admet que el canvi a les vides dels gal·lesos no ha anat prou de pressa.
Els laboristes han de posar-se les piles si volen mantenir el poder al País de Gal·les. L'únic consol per a ells és el fracàs del partit de Farage.
Els antiimmigració lideren les enquestes d'unes hipotètiques eleccions generals, però malgrat que Nigel Farage s'hi ha implicat a fons i va visitar Caerphilly tres vegades durant la campanya, no han aconseguit l'escó.
Avui és notícia
La Marató 2025 contra el càncer: tot a punt per a gairebé vint hores de solidaritat
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
Coral, pacient de càncer de pàncrees: "Tens antecedents familiars i t'imagines el pitjor"
Els socis d'investidura pressionen Sánchez perquè mogui fitxa pels escàndols que esquitxen el PSOE
Els pescadors catalans podran pescar finalment 143 dies al Mediterrani el 2026