Un Erasmus per al món rural
Fa quatre anys, la Universitat de Saragossa es va inventar l'Erasmus Rural: un projecte perquè els estudiants anessin a fer les pràctiques universitàries a pobles petits i zones de muntanya d'Aragó. Volien acostar la realitat rural als més joves perquè veiessin que, fora de les ciutats, també hi ha oportunitats laborals.
Una experiència d'èxit
L'experiència de Saragossa va anar tan bé que s'ha estès al conjunt de l'estat espanyol. El Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha destinat 1,7 milions d'euros a finançar 250 beques del nou programa Campus Rural: a Catalunya hi han participat 41 estudiants de quatre universitats públiques.
Montse Rué, vicerectora d'estudiants de la Universitat de Lleida, explica per què s'hi han apuntat:
Aquestes pràctiques contribueixen a l'equilibri territorial. També serveixen perquè els joves vegin que al món rural hi ha opcions, i fins i tot es plantegin de quedar-s'hi a treballar o a viure-hi. Pot ser una oportunitat per ajudar a repoblar aquests territoris.
12 estudiants de la Universitat de Lleida han fet les pràctiques del Campus Rural, i alguns van quedar en llista d'espera. A la primera edició també s'hi han apuntat la Universitat de Girona (15 estudiants), la Rovira i Virgili (5 estudiants) i la UAB (9 estudiants).
"El Pallars era un territori totalment desconegut per a mi"
La Berta Castells, estudiant d'Història a Girona, ha fet tres mesos de pràctiques a l'Ajuntament de Sort, al Pallars Sobirà. Ha elaborat un inventari sobre el patrimoni històric del municipi:
Les pràctiques m'han enriquit a nivell acadèmic però sobretot a nivell personal, perquè he conegut un territori com el Pallars, que per a mi era totalment desconegut: no hi havia vingut mai.
La Berta, que sempre ha viscut a la ciutat, ha fet una immersió de 12 setmanes a la realitat rural del Pallars Sobirà. I això és el que n'ha après:
M'he adonat que des de la ciutat no podem entendre que la vida al món rural és molt diferent de la urbana. La societat, l'economia o les relacions socials són diferents. Aquí ho he comprovat clarament.
Assegura que s'ha sentit còmoda en aquesta estada al món rural, i que li agradaria tornar-hi puntualment.
Tres mesos en un refugi de muntanya enmig del Pirineu
Al Pau Comte, de la Universitat de Lleida, li ha tocat fer les pràctiques en un refugi de muntanya enmig del Pirineu:
A mi em van assignar les pràctiques al refugi d'Envall, a més de 1.000 metres d'altitud. He viscut al refugi durant tot el període de pràctiques.
El Pau té 26 anys, ha estudiat biologia i un màster en gestió d'àrees de muntanya. Ha dedicat les pràctiques a dissenyar i implantar un conjunt de rutes etnobotàniques. En la seva estada al Pirineu ha comprovat que la vida a muntanya no és tan idíl·lica:
M'ha donat la visió del que implica viure en un poblet del Pirineu i com t'has d'espavilar per accedir a serveis que donem per descomptats. Aquí valores més l'electricitat o l'aigua. I el transport públic és gairebé inexistent.
Afegeix que les pràctiques també l'han ajudat a entendre el tarannà de les persones que viuen a l'alta muntanya.
De Benidorm a les muntanyes del Pirineu
Un dels contrastos més extrems d'aquest Campus Rural l'ha viscut el Pau Pérez. Ell és de Benidorm, a la Marina Baixa, i ha fet les pràctiques universitàries a Esterri d'Àneu, un poble de muntanya del Pallars Sobirà.
El Pau, que té 25 anys, ha estudiat Dietètica i Nutrició Humana. Ha dedicat les pràctiques a redissenyar les cartes, les receptes i la informació d'al·lèrgens de diversos restaurants de les Valls d'Àneu. Durant aquests mesos ha descobert la realitat socioeconòmica del Pirineu:
M'ha sorprès la dependència del turisme. I això que soc de Benidorm! A l'estiu tot estava pleníssim, però va arribar l'1 de setembre i tot es va quedar buit. He vist que l'estacionalitat és un problema molt greu al Pallars.
Els paisatges relaxants del Pirineu i l'experiència que ha viscut al Pallars Sobirà fan que el Pau es plantegi canviar el bullici de Benidorm per la calma del món rural:
Aquí hi ha un ambient immillorable per tenir un vida tranquil·la, però per quedar-m'hi a viure faltaria trobar oportunitats laborals.
Atreure i retenir joves, el gran repte del món rural
L'objectiu del programa Campus Rural és acostar els joves urbans a realitats que sovint els resulten desconegudes. Que hi entrin en contacte directe en el dia a dia. En definitiva, se'ls vol mostrar el món rural com una opció de futur per viure-hi i treballar-hi.
I, de fet, aquest és el gran repte dels territoris rurals: en plena crisi d'envelliment i despoblació, qualsevol proposta per atreure i retenir població jove es mereix --com a mínim-- ser observada i considerada.
