Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Un estudi relaciona l'endometriosi amb el fet d'haver patit experiències traumàtiques

La malaltia estaria estretament vinculada a traumes per contacte, on hi ha contacte físic entre víctima i abusador, com els maltractaments físics i agressions sexuals

Redacció

05/02/2025 - 21.38 Actualitzat 07/02/2025 - 11.57

Les experiències traumàtiques i estressants podrien tenir un vincle directe amb l'endometriosi.

És el que es desprèn d'un estudi internacional, en què participa la Universitat de Barcelona, que troba noves proves que relacionen aquestes situacions límit amb aquesta malaltia inflamatòria crònica, que afecta 190 milions de dones arreu del món.

Aquests resultats podrien servir per millorar la detecció primerenca d'aquesta malaltia, que es caracteritza per la presència de teixit similar a l'endometri fora de l'úter, cosa que provoca molt de dolor, especialment en períodes menstruals, però també pot generar problemes per quedar-se embarassades.

Les evidències mostren que aquesta afecció sembla estar vinculada en la vivència de situacions traumàtiques, especialment al trauma per contacte, és a dir, casos en què hi ha una interacció física directa entre la víctima i l'abusador, com passaria, per exemple, en maltractaments físics o agressions sexuals.

L'estudi ha descobert que aquesta relació seria independent de la predisposició genètica a tenir endometriosi. Aquests resultats, publicats a la revista JAMA Psychiatry, podrien ser útils a l'hora de detectar l'endometriosi.


Estudi amb una àmplia mostra

La recerca s'ha basat en anàlisis observacionals i genètiques de 8.276 dones amb endometriosi i 240.117 pacients de control, inscrites en el Biobanc del Regne Unit (UK Biobank), una base de dades biològiques de persones d'aquest país.

Dora Koller, autora de l'article i investigadora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, assenyala que "aquests resultats desafien els paradigmes establerts".

"El nostre estudi mostra que les qui tenien endometriosi també tenien més probabilitats d'informar que havien experimentat certs fets traumàtics, en comparació amb les persones sanes."

Trastorn d'estrès posttraumàtic i maltractament infantil

Els resultats revelen que la malaltia es correlaciona amb diverses situacions associades al trauma, i la prova més sòlida és la vinculada amb el trastorn d'estrès posttraumàtic i el maltractament infantil.

"El trauma infantil, per exemple, haver sentit a la infantesa que cert membre de la família l'odia i haver patit maltractaments físics familiars també es va relacionar amb l'endometriosi, la qual cosa destaca el paper potencial de les experiències adverses primerenques en la configuració del risc i la progressió de l'endometriosi."

A banda d'aquests traumes, les persones amb endometriosi tenen una probabilitat un 17% més alta d'haver presenciat una mort sobtada o d'haver patit una agressió sexual a l'edat adulta, i una probabilitat un 36% més gran d'haver rebut un diagnòstic que hagués amenaçat la seva vida.


Avaluar la salut física i mental per una detecció precoç

Els vincles entre l'endometriosi i els esdeveniments traumàtics coincideixen amb un estudi anterior del mateix equip de recerca que relacionava la malaltia amb la depressió, l'ansietat i els trastorns alimentaris.

Aquestes troballes combinades posen de manifest la rellevància d'avaluar la salut física i mental de pacients amb endometriosi.

"Podríem dissenyar programes de detecció primerenca de l'endometriosi tenint en compte no tan sols factors genètics, sinó també antecedents de traumes físics o altres factors de risc. Això ajudaria a identificar i tractar la malaltia de manera més integral i efectiva".

En el treball també hi ha participat Marina Mitjans, investigadora del mateix departament, de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i de l'àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM).

La resta d'autors formen part de la Universitat de Bergen (Noruega), l'Institut Karolinska (Suècia), la Universitat d'Oxford (Regne Unit), així com l'Escola T. H. Chan de Salut Pública de la Universitat Harvard i l'Hospital General de Massachusetts (Estats Units).