Un excàrrec de la Generalitat nega pressions dels Pujol per atorgar la llicència d'abocadors
Els negocis de Jordi Pujol Ferrusola continuen centrant el judici a la família Pujol, que s'ha reprès aquest dilluns a l'Audiència Nacional, aquest cop a la seu de Madrid i no a San Fernando de Henares.
El protagonisme de la sessió d'aquest dilluns ha estat la participació del primogènit de Jordi Pujol en el projecte del polèmic abocador de Vacamorta, al Baix Empordà, --que està clausurat-- i el de Tivissa, a la Ribera d'Ebre.
El jutge instructor de la causa, José de la Mata, sosté que Pujol Ferrusola es va embutxacar més de 10 milions d'euros (uns 5 milions per cada abocador) gràcies a l'obtenció de les llicències per part de la Generalitat a principis dels 2000, llavors governada per Convergència.
Al judici, qui va ser director general de Qualitat Ambiental, Alfonso Manuel López Salgueiro, ha negat haver rebut pressions de la família Pujol per atorgar l'autorització ambiental, informe clau perquè els projectes tiressin endavant.
"En absolut, no era jo una persona fàcil d'influir", ha dit a preguntes de la defensa. López Salgueiro ha dit que en el vistiplau d'un projecte així hi intervenen diverses administracions i estaments, i que l'autorització es dona quan es preveu que no hi haurà impactes si es fan mesures correctores.
Fins i tot el president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, ha volgut intervenir en l'interrogatori i ha preguntat si tenia marge de denegar l'autorització ambiental si tots els tràmits previs deien que estava tot correcte. López Salgueiro ha dit que no.
Les sospites de la Fiscalia
En aquest cas dels abocadors, la Fiscalia sosté que els diners que va guanyar Pujol Ferrusola són comissions a canvi d'influència a l'hora d'obtenir les llicències.
En els dos abocadors hi ha relacionats també dos empresaris que seuen al banc dels acusats, Gustavo Buesa i Josep Mayola, a través de la societat Gestió i Recuperació de Terrenys.
En la interlocutòria, el jutge descriu que després d'obtenir la llicència per l'abocador de Tivissa, una empresa de Buesa i Mayola va comprar el 33% de les accions que Pujol Ferrusola tenia a Gestió i Recuperació de Terrenys per 5,2 milions.
El primogènit de la família és, de tots els acusats en el judici, el que s'enfronta a la pena més alta, 29 anys de presó, pels delictes d'associació il·lícita i blanqueig de capitals, entre d'altres.
La comissió de l'exsogre
Per la sessió d'aquest dilluns també han desfilat diversos testimonis que han negat que Jordi Pujol Ferrusola participés en operacions empresarials per les quals va acabar cobrant com a intermediari.
Amb aquestes declaracions, com algunes de les que ja hi va haver fa dues setmanes, la Fiscalia intenta provar que aquests pagaments eren en realitat comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública per governs de Convergència.
Una de les testimonis, Raquel Canosa, fins i tot s'ha girat per mirar a la cara el primogènit per dir que no el coneixia. En el seu cas, ha dit que no tenia constància que Pujol Ferrusola fes d'intermediari en la compravenda d'unes oficines a Madrid.
També l'advocat Miguel Rodrigo Domènec Martínez ha dit que no coneix el fill gran dels Pujol i que no sap si va cobrar com a intermediari per la compra d'una planta fotovoltaica a Ciudad Real.
La testimoni Laura Cutillas, apoderada d'una empresa familiar que va vendre unes parcel·les de l'Hospitalet de Llobregat, ha explicat que l'exsogre del primogènit, Ramon Gironès, els va exigir una comissió del 3% per l'operació.
Segons la Fiscalia, una empresa de Pujol Ferrusola i la seva exdona Mercè Gironès va facturar al comprador dels terrenys 195.000 euros per la intermediació, tot i que Cutillas ha dit que no els va veure mai.
