Un exemple pioner en gestió de pisos socials: el bloc Sant Eloi d'Hàbitat3

Un cop a la setmana la Sílvia va a casa de l'Oriol per ajudar-lo a organitzar-se. Una de les coses que fan és pensar els menús i omplir una graella que l'Oriol penja a la nevera. Ella és educadora social dels habitatges de la Zona Franca de Barcelona que la Fundació Hàbitat3 gestiona amb diverses entitats, com l'Associació de Salut Mental AREP.

Són pisos per a persones en risc d'exclusió social que els donen la possibilitat d'estabilitzar la seva vida pagant un lloguer en funció dels ingressos que tenen.

La Sílvia explica que la clau és el suport que fan perquè els usuaris tinguin uns bons hàbits i unes bones rutines d'higiene i de menjar, i que prenguin la medicació quan toca. Es tracta d'un acompanyament temporal que els ha de servir per ser autònoms, un aprenentatge.  

Pisos per fomentar l'autonomia

Quan marxa la Sílvia, l'Oriol es posa a escriure a l'ordinador que té al menjador. Li agrada escriure i editar els seus propis textos. També gaudeix de la intimitat de la seva habitació, i de les estones que passa amb el seu company de pis, també amb problemes de salut mental i amb qui té molt bona relació.

Una vida molt diferent de la que tenia fa un any, al pis de suport on convivia amb molta gent i on havia de compartir habitació. Això li provocava inquietud i ansietat, i mirava de trepitjar el pis el mínim possible. Ara la diferència és abismal: "Això fa que la qualitat de vida millori, perquè com que tinc millor relació, tot va rodat".

L'origen del bloc de Sant Eloi: ocupacions delinqüencials

El pis de l'Oriol és un dels 32 pisos socials que té el bloc de Sant Eloi de la Zona Franca, on viuen usuaris de vuit entitats socials. Aquest és un edifici que va construir l'Agència de l'Habitatge l'any 2008 amb la intenció de fer lloguer social per a joves, però no es va poder fer mai perquè hi va haver ocupacions conflictives que van afectar la convivència al barri.

Finalment, l'Agència de l'Habitatge el va desallotjar i va decidir donar-li un ús social. Fa deu anys el va cedir a la Fundació Hàbitat3 perquè gestionés els 32 pisos i busqués entitats que volguessin participar en el projecte, tot un repte per a una fundació que tot just acabava de néixer. 

Cessió pionera de l'Agència de l'Habitatge

La Marta Domènech, responsable de programes d'Hàbitat3, explica com la fundació va contactar amb entitats de la taula del tercer sector per teixir aliances. No s'havia fet mai, i menys en un edifici tan gran: "Sant Eloi va ser un projecte innovador, una punta de llança per fer un tipus d'intervencions que no s'havien fet mai".

Hàbitat3 gestiona el manteniment dels 32 pisos i es coordina amb vuit entitats de diferents àmbits, com la salut mental, el sensellarisme o les addiccions. I són aquestes vuit entitats les que busquen les persones que viuran als pisos i les que els donen el suport social. 

Hàbitat3 ha replicat aquest tipus de gestió després a altres llocs, com a l'emblemàtica Casa Bloc del barri de Sant Andreu, on la Generalitat també els va cedir 17 pisos per a diferents col·lectius molt vulnerables. I, segons ells, la clau és el treball conjunt entre ells i les entitats. 

L'aliança entre Hàbitat3 i vuit entitats socials

Ho ratifica la coordinadora d'habitatges amb suport de l'Associació de Salut Mental AREP, Carol Segura, que gestionen cinc dels pisos del bloc de Sant Eloi. Per ella, és un luxe tenir aquests pisos, perquè la seva associació cada cop té més problemes per llogar-ne en el mercat privat i veu molt necessari que els seus usuaris puguin tenir una vida tranquil·la i autònoma.

La creu del projecte, però, és que amb el pas del temps molts usuaris podrien marxar i deixar els pisos a persones que ho necessitin més que ells. Però es troben amb persones amb processos de sortida i no troben pisos, ni de lloguer HPO (Habitatge de Porotecció Oficial) ni de lloguer de mercat.

Això fa que en algun dels 32 pisos hi visqui gent que porta deu anys i no poden marxar. Com el Dioncounda, a qui la Fundació Mambré va ajudar quan va sortir d'un centre de menors i que gràcies a tenir una llar segura es va poder formar. Ara té feina, però no troba pisos que es pugui pagar. 

Una bona iniciativa no reproduïble

Des de la Fundació Hàbitat3, Marta Domènech, responsable del programa d'entitats, assegura que calen molts més habitatges socials perquè la cadena funcioni i hi hagi relleu en aquest tipus d'iniciatives, tot i que en un futur s'hauria de revisar el model.

Valoren molt el camí que es va obrir des del bloc de Sant Elies, però creuen que ara ja no és un model a replicar i el que calen són edificis on es barregin diferents realitats: des dels col·lectius més vulnerables que necessiten suport  fins als lloguers socials per a joves o gent gran. Com a qualsevol escala de veïns.