Un fàrmac redueix el risc de recaiguda en certs càncers de mama hereditaris
Un fàrmac oral anomenat olaparib s'ha mostrat molt efectiu per evitar recaigudes en pacients amb càncer de mama i una alteració genètica hereditària concreta.
Així ho ha demostrat l'estudi OlympiA dut a terme per un ampli equip internacional, amb la participació de Judith Balmaña, membre de la Unitat de Càncer de Mama del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Aquest estudi s'ha publicat a The New England Journal of Medicine.
L'olaparib és un fàrmac dirigit a una característica molecular específica del tumor. Concretament, inhibeix la proteïna PARP, fonamental en els processos de reparació de l'ADN. Fins ara, el seu ús en càncer de mama estava restringit a la malaltia metastàtica en pacients amb una alteració en els gens BRCA1 o BRCA2.
Aquests gens produeixen proteïnes supressores de tumors i ajuden a reparar l'ADN danyat. Tot i així, quan es produeix una mutació en algun d'aquests gens, la proteïna corresponent deixa de funcionar i hi ha més probabilitat d'alteracions genètiques addicionals que puguin resultar en un càncer.
Reducció superior al 40% de tenir una recaiguda
Amb les dades de l'OlympiA, el fàrmac es podrà utilitzar en pacients diagnosticades d'un càncer de mama precoç, com explica la doctora Balmaña, que també és responsable del Grup de Genètica del Càncer de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron:
Aquestes dades suposen un gran avenç clínic, perquè indiquen que les pacients amb una alteració genètica hereditària en BRCA1 o BRCA2 poden rebre un tractament dirigit amb un elevat impacte en la possibilitat de curar-se, ja que estem parlant de fases inicials de la malaltia. No hem d'oblidar que aquestes alteracions genètiques en BRCA1 o BRCA2 solen predisposar a la diagnosi de tumors potencialment agressius i una edat jove.
En l'estudi OlympiA hi van participar un total de 1.836 pacients portadores d'una mutació germinal en els gens BRCA1 o BRCA2 amb un càncer de mama precoç i HER2 negatiu és a dir, que no tenen nivells elevats de la proteïna HER2, que ajuda a controlar el creixement del teixit mamari sa i a reparar-lo.
En l'estudi es va avaluar l'eficàcia de l'olaparib després d'un tractament convencional de quimioteràpia, cirurgia i radioteràpia per evitar una recaiguda en la malaltia. Les pacients es van dividir en dos grups: unes van rebre olaparib i a les altres se'ls va administrar un placebo.
Els resultats van demostrar que amb olaparib s'aconsegueix una reducció superior al 40% de tenir una recaiguda en la malaltia respecte al grup de control.
Analitzant les dades obtingudes després de tres anys i mig de seguiment, es va poder veure que la reducció absoluta del risc de recaiguda a distància en el grup d'olaparib era del 7% respecte al grup de control, una dada que la doctora Balmaña valora així:
Pel que fa a recaiguda de malaltia invasiva, això significa que després de tres anys en el grup amb placebo un 77% de les pacients no tenia cap recaiguda, i aquest benefici es va ampliar fins al 86% en les pacients tractades amb olaparib. Això suposa una oportunitat important de curació i, sens dubte, suposarà un canvi en la pràctica clínica en un grup de pacients en les quals evitar el risc de recaiguda implica una alta probabilitat de curació.
Alguns estudis assenyalen que les dones que hereten alguna d'aquestes mutacions tenen fins a un 70% de possibilitat de presentar un càncer de mama, davant del 12% de la població no portadora.
La part positiva és que les mutacions en els gens BRCA1 o BRCA2 també fan que els tumors siguin especialment sensibles al tractament amb olaparib. A més, el fàrmac té una baixa toxicitat i s'administra oralment, i això són avantatges afegits per al seu ús i la qualitat de vida de les pacients.
L'assaig expliquen els autors no va avaluar l'efecte de l'olaparib en totes les formes hereditàries de càncer o en pacients que no tenien un risc elevat, però afirmen que proporciona proves del fet que seqüenciar les línies germinals BRCA1 i BRCA2 és un biomarcador important per seleccionar la teràpia sistemàtica en càncer de mama precoç.
