Un fragment d'un coet, a punt d'impactar a la part oculta de la Lluna i fer-hi un cràter

Aquest divendres es preveu el primer impacte involuntari d'un producte tecnològic a la Lluna. Es tracta d'un propulsor del coet xinès que l'octubre del 2014 va dur a l'espai la missió lunar Chang'e-5-T1.

A finals de gener, el meteoròleg Bill Gray, creador del programa informàtic Project Pluto per al seguiment d'òrbites d'objectes propers a la Terra, ja va predir el xoc. Però suggeria que es tractava d'un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX d'Elon Musk, que s'havia enlairat el febrer del 2015.

Però ara, a la seva web, Gray afirma que està segur que l'objecte, anomenat WE0913A, és la tercera fase del coet xinès. Un portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers del país asiàtic va desmentir-ho, però Gray creu que va ser degut a un "error honest", en confondre's amb una altra missió Chang'e que s'havia enlairat el novembre del 2020. En aquest segon cas, els propulsors varen caure a l'oceà Pacífic una setmana després.

La missió Chang'e 5-T1, que porta el nom de la deessa xinesa de la Lluna, es va llançar el 23 d'octubre del 2014. Duia una càpsula que va tornar a entrar a l'atmosfera terrestre i a finals d'aquell mes va caure a Mongòlia. I, com sabem ara, una de les fases va quedar sense control i està a punt de xocar amb el satèl·lit.

Gray dona fins i tot el moment exacte: les 12 hores 25 minuts i 58 segons en l'horari universal, una hora més tard a Catalunya. Sempre hi pot haver petits canvis degut a totes les forces, inclosa la llum solar, que poden influir en el seu moviment.

Dotze metres de longitud i tres tones de pes

La fase del coet té 12 metres de longitud i tres de diàmetre i pesa tres tones. En el moment de xocar amb la Lluna anirà a una velocitat de 9.300 km/h. S'espera que generi un cràter d'entre 10 i 20 metres de diàmetre i que aixequi pols que viatgi centenars de quilòmetres.

Malauradament, s'estimbarà a la part oculta del satèl·lit, vora el cràter Hertzsprung, fora de l'abast dels telescopis. En aquesta part fosca hi ha un vehicle xinès, pertanyent a una missió Chang'e, però estarà massa lluny del lloc de l'impacte. El Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA tampoc estarà en bona situació. I no és probable que el Chandrayaan-2 indi, en òrbita al voltant de la Lluna, passi en aquell moment per un punt que li permeti captar-ne imatges.

Sense atmosfera, la Lluna rep aquests impactes sense res que freni els objectes o sense que la fricció faci que abans s'encenguin i es disgreguin. I la baixa gravetat del satèl·lit permet que la pols aixecada viatgi fins ben lluny del lloc de l'impacte.

I tot això pot significar un problema per a l'instrumental científic i les missions lunars i, d'aquí uns anys, per a estacions o colònies habitades establertes en el nostre satèl·lit.

Deixalles terrestres a la Lluna

A part del coet xinès, les deixalles espacials comencen a ser un problema a la Lluna. Es calcula que hi ha vora 200 peces d'aparells tecnològics al voltant o prop de la Lluna i uns 180.000 quilos de material produït per humans repartits a la superfície del satèl·lit. És l'altra empremta que els humans estan deixant en el nostre satèl·lit.