Un jubilat es construeix un observatori astronòmic al jardí: "Tinc el cap a la lluna i més enllà"

En una urbanització de muntanya situada a la serra de l'Obac, entre el Vallès Occidental i el Bages, hi ha una tanca que a primer cop d'ull sembla amagar una casa més. Fa falta entrar-hi, pujar per un camí costerut per acabar arribant a l'esplanada on hi ha situada una casa unifamiliar envoltada per un jardí amb unes boniques vistes. 

Fins aquí, res a destacar. Ara bé, en un racó, inevitablement, els ulls s'aturen en una petita construcció de planta rodona amb una curiosa cúpula que fa de sostre.

És el meu món.

Qui ho afirma és Juan Martínez, i ho diu amb un somriure d'orella a orella mentre ens condueix cap a la porta de l'observatori astronòmic que ha construït amb les seves pròpies mans. És el projecte amb què ha omplert les hores que ha pogut negociar amb la família des que es va jubilar. Per fi pot donar ales a una de les seves grans passions: observar les estrelles. "Vaig començar de petit. Vaig anar a parar a una escola on no m'acceptaven. Em feien bullying perquè era un nouvingut. Em passava els vespres mirant les estrelles esperant que vingués un ovni i se m'emportés ben lluny, només volia evadir-me."

I no va marxar lluny, de fet es va quedar a la mateixa escola, però va aprendre a evadir-se'n mirant aquells puntets brillants en el cel de la negra nit. En un primer moment tot eren estrelles, però amb el temps va aprendre a veure-hi també planetes i constel·lacions. I allà va germinar el somni que avui, fet realitat, ens mostra orgullós. El seu petit observatori.

"Una bogeria" construïda en mig any

Juan Martínez és un home que ha tingut moltes feines i que també ha après molts oficis. Ja sigui per qüestions professionals o bé per necessitats personals, però el cas és que té traça a posar totxos, tallar fustes, té coneixements bàsics d'electricitat, mecànica i un llarg etcètera de coneixements que, tots junts, el van empènyer a tirar endavant el que per a molts dels seus amics i familiars "era una bogeria". Va trigar 6 mesos a construir-la.

Ara és entrar a l'interior d'aquesta "bogeria" i descobrir un petit espai amb una taula, un ordinador amb diverses pantalles i un enorme telescopi que apunta cap al cel. Acciona una palanca i comença a obrir-se la cúpula de l'observatori mentre ens comenta --amb un somriure com de nen entremaliat-- que el sistema d'obertura el va fer "amb el motor d'un eixugaparabrisa de cotxe i una cadena de moto".

De cop, la llum de la lluna, gairebé plena, entra a l'interior del petit observatori del Juan. Ara ja no somriu. S'ha posat les ulleres, i sense gairebé dir res, es posa a teclejar l'ordinador. El telescopi es mou lentament però determinat. Ens vol mostrar els detalls d'alguns dels cràters de la lluna. 

Després comença a parlar de galàxies, nebuloses, planetes i cometes. Una llarga llistes de conceptes surten de la seva boca intentant explicar-nos amb un llenguatge planer fenòmens de l'univers mentre els seus ulls, com si s'haguessin quedat impresos de tant mirar les estrelles, brillen amb la màgia de viure la seva gran passió.

Galàxies i nebuloses per quedar bocabadats

Ens quedem fascinats amb la lluna que ens regala a través del seu enorme telescopi. Llavors, obre un arxiu de l'ordinador i comença a mostrar una llarga llista de fotografies que ha pogut captar des del seu observatori. Com li diu ell, "el seu món". Un món per explorar mons nous que ens deixen bocabadats.

Abans de marxar, mentre ens estem acomiadant, ens porta a un altre racó del seu jardí i ens ensenya el seu següent projecte. S'està preparant una autocaravana, com si es tractés d'una unitat mòbil, per convertir-la en un petit observatori ambulant. 

L'objectiu és l'eclipsi solar total previst per a l'any que ve. Per a res del món se'l vol perdre i vol desplaçar-se fins on faci falta per aconseguir la millor visibilitat i aquí hi poden haver moltes variables d'última hora, per això és vital poder-se moure: "Els meus amics em diuen que soc una mica llunàtic".

 La veritat és que tinc el cap a la lluna i més enllà.