Un pare separat haurà de ser compensat per no poder estar sol amb les filles durant el confinament

Mantenen un règim de custòdia compartida en què les filles viuen en l'antic domicili familiar i els progenitors marxen de casa una setmana de cada dues de forma alternativa. D'aquesta manera, les menors sempre viuen al mateix habitatge i són el pare i la mare els que van canviant cada setmana.

El conflicte es va produir quan aquesta alternança es va trencar amb l'estat d'alarma i el confinament domiciliari dictat pel govern espanyol a partir del 14 de març i, després, una setmana al setembre en què mare i filles es van confinar per un possible contagi.

Segons la sentència del jutjat d'Igualada, la mare de les nenes es va negar a abandonar el domicili de les menors durant el període de confinament. El pare hi podia anar, però no es podia quedar sol amb elles. Fins i tot, es podia quedar a dormir, però amb la presència de la mare.

La sentència considera que la dona va incomplir l'obligació "d'abandonar l'habitatge una de cada dues setmanes per tal que el pare pogués cuidar les seves filles".

Per això, el jutge considera que aquest temps, que l'home va poder veure les filles, però sempre amb la presència de l'exparella, ha de ser compensat.

La novetat de la sentència és que considera necessari reequilibrar la situació respecte als 32 dies que el pare va estar al domicili familiar, però "que la mare no va abandonar".

Segons el text de la sentència, es tracta d'un temps "perdut", que obliga a pensar en una compensació en forma de dies per restituir el perjudici que ha patit el pare.

El jutge estableix que van ser 32 dies de guarda no gaudits. Però fixa en 16 els dies a compensar al pare perquè tampoc no se li va impedir veure les filles.

Més conflictes durant la pandèmia

L'advocada del pare, Esther Costa, del Col·lectiu Ronda, defensa que l'estat d'alarma "no alterava el règim de custòdia o visites ni impedia els desplaçaments relacionats amb l'intercanvi de menors entre progenitors".

Costa explica, però, que amb la pandèmia s'han produït situacions molt problemàtiques en relació amb la custòdia dels fills de pares separats o divorciats.

Constata que "s'han portat al límit en molts casos els mecanismes de convivència i entesa entre els progenitors que ja no viuen junts, i han generat un gran nombre de conflictes que acostumen a tenir els menors, malauradament, com a principals víctimes."

En aquest sentit afirma que per als nens ha estat "prou complicat veure's obligatòriament reclosos a casa, amb la seva rutina completament alterada per, a més a més, obligar-los a viure una situació anòmala que pot atemptar contra la seva estabilitat emocional".