Un soldat implicat en el Bloody Sunday, a judici: "53 llargs anys perquè es faci justícia"
Un excombatent britànic, l'anomenat soldat F, és jutjat a partir d'aquest dilluns a Belfast acusat de dos assassinats i cinc intents d'homicidi durant el Bloody Sunday, un dels episodis més sagnants del conflicte nord-irlandès.
Fins ara, cap soldat havia estat jutjat per aquest Diumenge Sagnant, que va tenir lloc el 30 de gener de 1972, a la ciutat de Derry --així l'anomenen els catòlics republicans--, també coneguda com a Londonderry --nomenclatura emprada pels protestants unionistes--.
L'exsoldat, la identitat del qual continua protegida per una ordre judicial, s'ha declarat innocent dels fets en què una brigada de paracaigudistes britànics va matar 13 civils catòlics i en va ferir 15 després d'obrir foc contra una manifestació pels drets civils.
Durant anys l'exèrcit britànic havia defensat que el Primer Regiment de Paracaigudistes havia respost als trets de "terroristes" de l'IRA, l'Exèrcit Republicà Irlandès, una versió oficial que comptava amb el suport d'un informe oficial.
Cameron va demanar perdó el 2010
Tot i els testimonis que contradeien aquesta versió, es va haver d'esperar fins al 2010 perquè es reconegués oficialment la innocència de les víctimes, algunes de les quals van ser abatudes per l'esquena o, fins i tot, quan eren a terra agitant mocadors blancs.
"Va estar malament. El que va passar mai hauria d'haver passat. El govern és el responsable últim de la conducta de les forces armades i per això, en nom del govern, de fet, en nom del nostre país, ho lamento profundament", va dir el llavors primer ministre britànic, David Cameron, després de fer-se públiques les conclusions de la investigació.
"53 llargs anys perquè es faci justícia"
Acusat dels assassinats de James Wray, de 22 anys, i William McKinney, de 27, i de cinc intents d'homicidi, l'acusat es va declarar no culpable el desembre passat davant d'un tribunal de Belfast.
En aquella ocasió l'exparacaigudista va declarar darrere d'una cortina per protegir el seu anonimat, el qual mantindrà durant tot el procés judicial. Aquesta mesura la va concedir el jutge, ja que els seus advocats temen per la seguretat.
La Fiscalia nord-irlandesa va iniciar un procés penal contra el soldat F i 17 excombatents britànics més el 2019, tot i que no va prosperar. Finalment, el cas es va reobrir el 2022, amb el soldat F com a únic acusat, després de les declaracions d'altres soldats que havien participat en els fets.
Minuts abans de l'inici del judici, familiars i amics dels morts del Diumenge Sagnant, així com desenes de simpatitzants, han protagonitzat una marxa silenciosa fins al Tribunal de la Corona de Belfast. Una gran pancarta amb el lema "Cap a la justícia" ha encapçalat la mobilització.
"Hem hagut d'esperar 53 llargs anys perquè es faci justícia i, amb sort, l'obtindrem gràcies a aquest judici", ha declarat Tony Doherty, pare d'en Patrick, una de les 13 persones assassinades per l'exèrcit britànic durant el Bloody Sunday.
Un dels episodis més negres dels Troubles
La massacre, immortalitzada el 1983 per la cèlebre cançó "Sunday Bloody Sunday", de la banda de rock irlandesa U2, és un dels moments més foscos dels coneguts com The Troubles.
Durant prop de tres dècades --del 1969 fins al 1998--, la part septentrional de l'illa va ser escenari d'enfrontaments entre republicans, majoritàriament catòlics i partidaris de la reunificació amb Irlanda, i unionistes protestants, defensors de la permanència d'Irlanda del Nord al Regne Unit.
Tot i que després hi ha hagut episodis de violència puntuals protagonitzats per grups escindits, l'Acord de Pau del Divendres Sant signat el 1998 va posar fi a aquest conflicte que ha provocat al voltant de 3.500 morts.
