Un tractament experimental millora la memòria en la síndrome de Down
Diversos estudis apuntaven des de fa anys al paper que representen uns determinats receptors cel·lulars, és a dir, elements de la cèl·lula que s'uneixen a unes determinades proteïnes, en alguns símptomes relacionats amb la Síndrome de Down. Concretament, van veure que el receptor cannabinoide de tipus 1 està més present en algunes regions del cervell de ratolins amb Down i que aquest increment es relacionava sobretot amb pèrdues de memòria en aquests animals.
Ara, en un estudi publicat a Alzheimer's & Dementia liderat pel Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra i amb participació de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i el Banc de Teixits Neurològics de l'Hospital Clínic/IDIBAPS, demostra que ratolins tractats durant gairebé la meitat de la seva vida --9 mesos-- amb un inhibidor d'aquest receptor milloren substancialment la memòria i veuen restaurades bona part de les seves capacitats cognitives.
El líder de la investigació, Andrés Ozaíta, explica que fa anys que estudiaven les alteracions del sistema endocannabinoide en diferents models de discapacitats intel·lectuals, especialment la derivada de la síndrome de Down i "ara hem vist que aquest sistema està alterat en regions cerebrals concretes de les persones amb la síndrome de Down i hem pogut confirmar que en ratolins-model per aquesta síndrome un tractament experimental de llarga durada millora la conducta cognitiva".
Resultats molt encoratjadors
Després d'un tractament de llarga durada amb l'inhibidor els ratolins tractats havien millorat de forma significativa la memòria en relació amb els animals que no van rebre el fàrmac. I aquest resultat es mantenia en el temps, fins i tot quan s'hi sumava la neurodegeneració relacionada amb l'edat.
En aquest sentit s'expressa Anna Vázquez-Oliver, primera autora de l'article, que destaca el fet que actuar sobre aquest receptor "ha donat resultats positius en ratolins adults joves que reprodueixen algunes de les característiques de la síndrome de Down, i ara veiem que també funciona a la mitjana edat, quan comencen a aparèixer trets associats a la neurodegeneració, tot i que no actua directament sobre aquests símptomes".
I això perquè, segons afegeix Ozaíta, "aquest receptor del sistema endocannabinoide està implicat en el bon funcionament de les connexions neuronals, la neuroinflamació i la memòria".
Aplicació en humans
Malgrat que els investigadors tenen clar que tractar aquesta diana no reverteix tots els efectes de la trisomia, esperen que "aquesta troballa obri noves vies per millorar la qualitat de vida i la independència de les persones amb síndrome de Down, fins i tot d'aquelles que ja presenten alteracions degudes a la degeneració neuronal", afirma Vázquez-Oliver.
Amb aquest objectiu l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar està fent un estudi clínic en fase 1-2 sobre una molècula desenvolupada a França que també actua sobre els receptors cannabinoides de tipus 1. I aquesta molècula, explica Ozaíta, ja ha demostrat beneficis en persones en un tractament curt de 4 setmanes:
En estudis amb pacients, les persones tractades han millorat les seves habilitats de comunicació i interacció social
A més, en humans el tractament ha demostrat que és molt segur raó per la qual el pas següent seria iniciar estudis més amplis i durant més temps.
I Ozaíta es mostra optimista sobre el possible resultat d'aquests assajos: "Basant-nos en el que veiem en el nostre estudi amb ratolins, sembla plausible desenvolupar un tractament de llarga durada que millori de manera sostinguda la qualitat de vida de les persones amb síndrome de Down". Unes millores que, afegeix, "podrien pal·liar, també, les alteracions de memòria i inflamació derivades de l'Alzheimer prematur que desenvolupen aquestes persones amb l'edat".
Més risc de pèrdua de memòria i demència
La síndrome de Down és la principal causa genètica de discapacitat intel·lectual. Afecta un de cada mil naixements, és a dir, unes 34.000 persones a l'Estat i 6 milions de persones a tot el món.
Aquesta síndrome, present en les persones que neixen amb 3 còpies del cromosoma 21, afecta especialment l'hipocamp, una regió del cervell encarregada de la memòria i l'aprenentatge. I aquestes afectacions es fan encara més evidents amb l'edat, ja que les persones amb síndrome de Down tenen més risc de desenvolupar Alzheimer. De fet, fins al 80% de les persones amb la síndrome que tenen més de 65 anys mostren símptomes prematurs de demència.
L'estudi ha estat finançat per la Fundació Jérôme Lejeune, el Ministeri de Ciència i Innovació, l'Agència Estatal d'Investigació, la fundació BrightFocus, i el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
