Un tribunal dels EUA tomba gran part dels aranzels de Trump per excedir-se en les competències

El Tribunal del Comerç dels Estats Units ha tombat la majoria dels aranzels que el president ha posat en marxa en la seva particular guerra comercial amb el món.

La justícia nord-americana considera que el govern de Donald Trump s'ha excedit en les seves competències. Ha decidit que la política aranzelària anunciada a principis d'abril amb l'anomenat "Dia de l'Alliberament" és inconstitucional i dona ara 10 dies al govern per fer els canvis necessaris per seguir l'ordre judicial d'aturar-la.

Un portaveu de la Casa Blanca, Kush Desai, ja ha anunciat que recorreran contra la decisió, especialment significativa i inesperada, que afecta els anomenats aranzels recíprocs a desenes de països, molts dels quals estaven en pausa per ser negociats, i també els aplicats a Mèxic, el Canadà i la Xina.

Desai ha afegit que "no correspon als jutges no elegits decidir com abordar adequadament una emergència nacional".

Els jutges creuen que Trump "s'ha excedit"

Fins ara, Donald Trump s'havia escudat amb la Llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional (International Emergency Economic Powers Act o IEEPA Act), una norma de finals dels anys 70 que, per la interpretació que n'han fet els jutges del Tribunal del Comerç, no li atorguen prou poder per a imposar els gravàmens que ha estat plantejant fins ara. 

Senzillament, el president no té potestat per imposar aquest tipus d'aranzels de manera unilateral. La IEEPA només permet exercir aquest poder "per fer front a una amenaça inusual i extraordinària respecte a la qual s'ha declarat una emergència nacional".

Trump hauria intentat justificar aquesta amenaça quan mencionava la importació de drogues il·legals, com el fentanil, als Estats Units. Segons el tribunal comercial, aquests aranzels en realitat no fan res per "fer front" a l'amenaça del tràfic de drogues, i per tant són il·legals.

Els magistrats reiteren que és el Congrés qui té l'autoritat d'imposar-los, tot i que no amb una llei d'emergència com la que menciona repetidament Trump, i deixen sense validesa l'ordre executiva:

"Les Ordres Aranzelàries Mundials i de Represàlia excereixen qualsevol autoritat atorgada al president per l'IEEPA per regular la importació mitjançant aranzels. [....] no fan front a les amenaces que s'hi estableixen." Extracte de la sentència del Tribunal del Comerç

El revés judicial no afecta els aranzels sectorials o específics sobre la indústria d'automòbils, acer i alumini, que es van imposar invocant una llei diferent, o d'altres amb què Trump ha amenaçat sectors com el farmacèutic o el tecnològic.

De "cop d'estat" a la "importància" de la llei

Les reaccions a la sentència han diferit segons el color polític de qui feia declaracions, tot i que tots dos bàndols, demòcrates i republicans, coincideixen a dir que la sentència no tanca cap porta de manera definitiva i la decisió final de la justícia encara té recorregut.

Stephen Miller, assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, parlava directament d'un "cop d'estat judicial" que està "fora de control". 

El fiscal general d'Oregon, Dan Rayfield, un dels fiscals demòcrates que ha liderat la demanda a la qual responien els jutges, ha qualificat els aranzels de Trump d'il·legals, imprudents i econòmicament devastadors i ha considerat, en un comunicat, que la sentència fa justícia amb la llei. 

Ha qualificat la sentència com "una victòria no només per a Oregon, sinó també per a les famílies treballadores, les petites empreses i els nord-americans de cada dia":

"Aquesta sentència reafirma que les nostres lleis importen i que les decisions comercials no es poden prendre per caprici del president."

Una altra fiscal implicada en la demanda, la novaiorquesa Letitia James, ha reaccionat amb satisfacció: 

"Aquests aranzels són una pujada massiva d'impostos a les famílies treballadores i a les empreses americanes que, si s'hagués permès que continuessin, hauria provocat més inflació, danys econòmics a empreses de totes les mides i pèrdues de llocs de treball a tot el país"

Una sentència no definitiva: quins són els pròxims passos?

El govern de Donald Trump ha assegurat que lluitarà fins al final per restablir els aranzels que segons la decisió judicial hauria d'aturar en 10 dies. De moment, això significaria que apel·larà la sentència. 

El següent pas seria recórrer al Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units per al Circuit Federal, i després al Tribunal Suprem, un parell de parades que podria allargar la resposta final de la justícia unes quantes setmanes. 

La darrera parada, el Tribunal Suprem, posaria a prova la política aranzelària de Donald Trump. Aquest tribunal el componen 9 jutges vitalicis, tres dels quals van ser nomenats directament per Donald Trump, i ningú pot apel·lar les seves decisions. 

És un tribunal que, de la mateixa manera que li ha donat a Trump immunitat davant els intents de revertir els resultats electorals del 2020, també li ha tombat, de moment, decisions com de deportar ciutadans veneçolans sota una llei de guerra de 1798.

La sentència de dimecres, dictada per tres jutges federals del Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units, prové inicialment d'una batalla judicial que va plantejar una dotzena d'estats demòcrates, que consideraven que les quatre ordres executives que va utilitzar el govern de Trump per augmentar els aranzels sense negociar-los "soscava l'autoritat constitucional del Congrés" en matèria comercial. 

Un grup de 5 empreses nord-americanes que importen productes dels països afectats pels aranzels, a través de l'organització independent Liberty Justice Center, també va voler qüestionar judicialment l'autoritat del govern per imposar-los. 

La decisió unànime del Tribunal del Comerç, format per un tribunal de tres jutges nomenats pels presidents Ronald Reagan, Barack Obama i Donald Trump, responia a totes dues demandes consolidades. 

S'afebleix la capacitat negociadora de Trump

La sentència ha suposat un revés de moment inicial, però prou important per treure poder de pressió a Trump en la seva negociació internacional per buscar nous acords comercials que beneficiïn els Estats Units.

Tot i que la decisió augmenta la incertesa, la frenada judicial podria animar els socis comercials dels EUA a aturar qualsevol negociació comercial que mantinguin amb la Casa Blanca mentre esperen com es resol el cas.

És el cas d'uns 18 països i dels aranzels, per exemple, que la Unió Europea i els Estats Units tenien pendent de negociar fins al 9 de juliol. 

Reacció a l'alça de les borses

Les borses i la cotització del dòlar han reaccionat a l'alça a la notícia, que ha despertat l'esperança que els gravàmens puguin tenir un impacte limitat en l'economia mundial.

Els futurs de l'S&P 500 han pujat 500 punts,  un 1,5%, i el dòlar nord-americà ha remuntat amb força davant les monedes refugi tradicionals, com l'euro (+0,4%), el ien (+0,7%) i el franc suís (+0,7%).

A l'Àsia, el parquet japonès Nikkei 225 ha crescut un 1,88%. L'índex Hang Seng de Hong Kong va pujar també un 1,4%, mentre que el Kospi Seul de Corea del Sud augmentava un 1,8%, la borsa de Shanghai ha pujat un 0,7% i el Taiex de Taiwan s'ha mantingut sense grans variacions.

Les notícies dels grans beneficis de Nvidia, el fabricant de targetes gràfiques i semiconductors, han fet pujar el mercat del sector dels semiconductors, que al seu torn ha impulsat la resta de selectius asiàtics. 

Els sòlids resultats financers publicats per Nvidia, d'un 26% més de beneficis el primer trimestre, s'han aconseguir tot i l'impacte de la llicència exigida pels EUA per exportar a la Xina.