Un vídeo que evidencia la fragilitat dels murals de Sixena, últim intent del MNAC per retenir-los
En un últim intent per retenir les pintures de Sixena, el MNAC ha presentat un escrit d'oposició a l'execució de la sentència del Tribunal Suprem.
El museu insisteix en l'extrema fragilitat del conjunt romànic i aporta nous informes científics fets pels més prestigiosos internacionals i l'ICCROM (Centre Internacional d'Estudis per la Conservació i la Restauració de Béns Culturals), el màxim organisme internacional en la matèria. Es tracta d'una organització intergovernamental, de la qual forma part Espanya, que s'encarrega d'ajudar els estats membres a conservar el seu patrimoni cultural.
Tècniques d'aquesta organització alerten de l'estat de les pintures, que recorden que són "supervivents d'una pèrdua catastròfica, rescatades en circumstàncies d'emergència", i afegeixen que el seu estat actual "alterat, fràgil i reactiu" les fa especialment vulnerables a "les pertorbacions físiques i els canvis ambientals". Recomanen "fer una avaluació exhaustiva dels riscos abans d'emprendre qualsevol acció relacionada amb la reubicació".
Un vídeo evidencia la fragilitat dels murals
Per primera vegada, el plec d'informes s'acompanya d'un document audiovisual que evidencia l'estat en què es troba la pintura.
Al vídeo, l'enginyera italiana Simona Sajeva, una de les veus més autoritzades en conservació del patrimoni cultural i presidenta del Comitè Científic Internacional de Pintura Mural de l'ICOMOS, assenyala "microdeformacions i enfonsaments" i "les tensions i la fragilitat estructural" dels materials. Al vídeo s'alerta que "la fragilitat del sistema pictòric el fa susceptible de patir aixecaments, deformacions o pèrdues d'adherència", i insisteix que les condicions ambientals i de conservació que tenen les sales del MNAC en garanteixen la preservació.
Amb aquests informes, el MNAC reitera la seva "incapacitat tècnica per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures pel risc de danys irreparables de l'operació". Per contra, a l'escrit el museu comunica que ja està en fase de compliment pel que fa a les pintures profanes, que són en una sala diferent i no van patir l'incendi del 1936, com les de la sala capitular.
L'escrit d'oposició arriba després que al juliol la magistrada del jutjat de primera instància i instrucció número 2 d'Osca, Rocío Pilar Vargas, comuniqués al MNAC l'ordre d'execució definitiva de la sentència i donés set mesos al museu per realitzar-la, basant-se en el cronograma que va establir el govern d'Aragó.
En el text, la jutgessa d'Osca reconeixia que l'operació té "una execució especialment complexa" i rebutjava imposar multes al museu.
Aquest dimarts també s'hi ha referit el govern de l'Aragó que ha qualificat d'"absolutament inacceptable" l'escrit del MNAC. Insisteix en l'obligació de fer complir el termini de set mesos que marca la justícia pel trasllat. De fet, el director general de Cultura del govern de l'Aragó, Pedro Olloqui, ha criticat que la "incapacitat tècnica" que al·lega el museu per fer el trasllat és un "acarnissament processal" per dilatar el procés. Segons ha dit, el posicionament del museu respon a "interessos polítics" d'organitzacions independentistes que veuen el MNAC com un "símbol".
El museu qüestiona l'empresa contractada pel govern de l'Aragó
Ara el MNAC ha plantejat un cronograma alternatiu d'un any i mig de termini i ha posat en evidència que l'empresa que actua en representació del govern d'Aragó no té l'experiència i la solvència tècnica i financera necessària per a una operació d'aquesta envergadura.
El museu qüestiona la professional que la lidera, Natalia Martínez de Pisón, que va analitzar les pintures al MNAC per preparar-ne el retorn.
Argumenten que el seu currículum no acredita "l'experiència necessària" i critiquen que el govern d'Aragó hagi dipositat la confiança en una empresa que "fa vuit anys consecutius que no compleix amb la seva obligació legal de dipòsit de comptes, que estan ocults i sense la publicitat exigida per la llei".
