Una anàlisi de sang millora el diagnòstic del càncer de bufeta
Un estudi clínic internacional amb participació catalana i publicat al New England Journal of Medicine ha demostrat que la biòpsia líquida, és a dir una anàlisi de sang per trobar ADN tumoral, pot ajudar a identificar quins pacients amb un càncer de bufeta molt agressiu necessiten immunoteràpia després de la cirurgia i quins no.
"Aquesta anàlisi permet detectar la malaltia a nivell molecular, fins i tot en absència de signes visibles a les proves radiològiques", explica Rafael Morales Barrera, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del VHIO, un dels responsables de la investigació.
Els investigadors van monitorar durant un any més de 750 pacients que havien estat operats de càncer de bufeta. Els van fer una biòpsia líquida i al grup que tenia ADN tumoral els van administrar aleatòriament o immunoteràpia o placebo. I el que no presentaven aquest marcador no van rebre cap tractament addicional.
Resultats que poden canviar la pràctica clínica
Els resultats van demostrar que els pacients positius en la biòpsia líquida havien de rebre immunoteràpia perquè "si no els tractàvem tenien un risc molt alt de recaiguda i menys supervivència", explica Morales.
En canvi, si rebien immunoteràpia reduïen el risc de recaure en un 40% i també milloraven de manera significativa la supervivència global. I el mateix resultat es va observar en els que es van convertir en positius durant el monitoratge encara que no ho fossin després de la cirurgia.
En canvi, afegeix el doctor Morales, "els pacients sense ADN tumoral en sang tenien una taxa de recaiguda molt baixa i una supervivència elevada", cosa que indicaria que no el cal cap tractament addicional.
Això demostra, conclou Morales, la necessitat de fer seguiment estricte d'aquests pacients amb anàlisis de biòpsia líquida per ajustar el tractament a la seva condició precisa.
Un càncer amb risc alt de recaiguda
El càncer de bufeta urotelial musculoinvasiu és un càncer agressiu en què el tumor ha penetrat la capa muscular. Per tractar-lo s'administra quimioteràpia abans de la cirurgia i si després apareix resistència s'hi afegeix també un tractament d'immunoteràpia per reduir el risc de recaiguda i per millorar el pronòstic i la supervivència del pacient.
Ara el tractament addicional es decideix sobre la base de diferents paràmetres anatòmics i patològics, però no sobre la base d'informació molecular que confirmi si hi ha presència o no de malaltia residual.
I aquest estudi demostra la necessitat de fer aquest tipus d'anàlisis per personalitzar el tractament i optimitzar els beneficis de la teràpia en cada pacient.
L'aplicació: teràpies més precises i segures
Els resultats d'aquest estudi demostren que la biòpsia líquida pot resultar molt útil com a prova no invasiva per ajudar els professionals a decidir la millor opció terapèutica per als pacients i com a complement de les proves tradicionals basades en anatomia patològica.
Fer biòpsies líquides a aquests pacients permetria evitar tractaments addicionals, amb els riscos d'efectes secundaris que poden comportar, personalitzar les teràpies i estalviar recursos als sistemes sanitaris, assegura Morales.
Les biòpsies líquides representen un gran avenç en medicina personalitzada ja que permeten adaptar els tractaments
La investigació l'ha coordinada el Barts Cancer Institut de Londres, el Dana Farber Cancer Institute de Boston i la Technical University Munic. I a banda del VHIO a Catalunya també hi ha participat el grup de Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l'IDIBAPS-Hospital Clínic.
