Una arquitecta estrella amb una vida de pel.lícula

La meva amfitriona és una arquitecta estrella amb una vida de pel.lícula. La italiana més catalana, que va venir a Barcelona per amor. Amor i l'admiració per l'Enric Miralles, el seu mestre i marit. L'home per qui ho va deixar tot. 10 anys després de quedar-se vídua, Benedetta Tagliabue segueix vivint a la mateixa casa que van comprar i reformar junts a Ciutat Vella, a tocar del mercat de Santa Caterina que van dissenyar els dos. És on he passat aquest cap de setmana.





La Benedetta ha estat una gran amfitriona. Tot ho acompanya d'un somriure i tot ho explica amb un accent encantador. Fins i tot les converses més difícils, quan hem parlat de l'episodi més dur de la seva vida: la malaltia fulminant que es va emportar el seu marit quan tenia 45 anys, dos fills petits, i tot un futur per davant.

La Bene, com li diu tothom, ha hagut de fer de pare i de mare. Ella, en canvi, de mares diu que en té dues. La seva, que és a Itàlia, i la mare de l'Enric. No és habitual dinar amb els parents d'algú que va morir fa 10 anys. Però la Benedetta ho fa sovint, de trobar-se amb la família de l'Enric. I jo aquest cap de setmana ho he pogut comprovar.

També he descobert que Bendetta Tagliabue s'ha fet un nom a la ciutat i al món. Però això és ara. Abans, per molta gent només era la parella d'un arquitecte fora de sèrie com Enric Miralles. Una dona a l'ombra d'un geni. A Itàlia també és una professional molt reconeguda, fins al punt que Silvio Berlusconi l'ha convidat més d'una vegada a les seves famoses festes.

Bendetta Tagliabue és una dona amb àngel que té una casa excepcional. Hi conviuen parets de l'any 1.300 amb mobles de disseny. Dibuixos d'un altre temps amb fotografies familiars. Manualitats dels fills amb fotos del pare. Passat i present junts.

Construir edificis per tot el món. Reconstruir una vida a casa. Aquesta és la història dels últims 10 anys de Benedetta Tagliabue. Hem passat dos dies parlant de qüestions molt sensibles, però sempre amb el seu somriure a la boca. Un somriure dolç, i tossut.