Una de les víctimes del tren de Santiago és un noi de 13 anys nascut a Vielha
Ho ha confirmat la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ha donat pocs detalls en relació amb aquesta víctima. No se sap, per exemple, amb qui anava el menor ni tampoc si actualment vivia a la capital aranesa. El recompte de víctimes mortals es rebaixa a 78.
Redacció
4 min
Un noi de 13 anys nascut a Vielha és una de les víctimes mortals de l'accident de tren de dimecres a Santiago de Compostel·la. El recompte i identificació de les víctimes mortals ha permès saber l'orígen aranès d'un dels passatgers que van perdre la vida en el fatídic accident.
Qui ha confirmat la notícia ha estat la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ha donat pocs detalls en relació a aquesta víctima. No se sap, per exemple, amb qui viatjava el menor ni tampoc si actualment residia a la capital aranesa.
Entre les víctimes mortals hi ha dos estudiants de tercer de Medicina de la Universitat de Lleida. És per això que la UdL ha guardat aquest divendres un minut de silenci en memòria dels morts en l'accident. Es tracta de l'extremeny David Martín, de 21 anys, i de la seva parella, Laura Naveiras, gallega i de la mateixa edat, que anaven a visitar la família de la noia.
A més, hi ha 28 persones d'altres nacionalitats -Argentina, Colòmbia, Perú, Estats Units i Regne Unit- i n'hi ha quatre dels que encara no se sap la procedència perquè continuen en coma.
L'últim recompte de víctimes de l'accident ferroviari ha rebaixat a 78 les víctimes mortals. La fragmentació dels cossos està fent molt complex establir xifres definitives. D'aquests 78, 72 ja han estat identificats i queden sis identificacions pendents, que requeriran proves d'ADN i que, per tant, encara trigaran un parell de dies. El vicepresident de la Xunta i conseller de Presidència, Alfonso Rueda, ha demanat prudència davant la xifra de víctimes ja que les dades són encara "provisionals".
En el moment de l'accident, al tren hi viatjaven 218 passatgers, segons Renfe, més la tripulació: en total, gairebé 250 persones.
Homenatges i funerals
Mentre continuen les feines per identificat totes les víctimes la Xunta de Galícia pensa en l'organització dels funerals i homenatges a les víctimes d'un dels accidents ferroviaris més tràgics de la història d'Espanya. Alberto Núñez Feijóo preveu que dilluns es puguin celebrar aquests actes, però ha insistit que encara és d'hora per concretar el calendari definitiu i el format de les cerimònies.
Qui o què va fallar
Paral·lelament a la investigació judicial que s'ha obert, els tècnics d'Adif estan investigant les causes que van provocar l'accident, però tots els elements fan pensar que només l'excés de velocitat explicaria el descarrilament. El mateix maquinista, que va sobreviure a l'accident, va reconèixer que poc abans de sortir de la via anava a 190 quilòmetres per hora, en una zona on la velocitat està limitada a la meitat. I així ho confirmarien les caixes negres.
La responsabilitat del maquinista podria ser evident i, per això, s'ha obert la via judicial. L'errada mecànica gairebé es descarta, més encara si es té en compte que el comboi s'havia revisat el mateix dia de l'accident al matí. Amb tot, sí que se sap que al revolt fatídic no hi havia sistemes automàtics d'alerta de d'excés de velocitat. Caldrà, per tant, investigar totes les variables abans de repartir responsabilitats.
El pitjor accident
El 24 de juliol serà recordat per sempre més com el dia de la pitjor tragèdia ferroviària des dels anys 70 a Espanya. A les 20.42 hores, un tren Alvia que cobria la ruta Madrid-Ferrol va sortir de la via a tres quilòmetres de Santiago de Compostel·la.
El tren venia d'una recta i encarava el revolt conegut per A Grandeira. El tren tenia vuit vagons i dues màquines, una al davant i l'altra al darrere. Probablement va entrar al revolt a massa velocitat i es va partir en dos. Les imatges de l'instant del descarrilament quedaran també a la retina per molts anys.
La màquina i els quatre primers vagons van descarrilar i es van estavellar violentament contra un talús. Un altre del mig va volar uns sis metres sobre un terraplè i va caure molt a prop d'unes vivendes, i la resta va bolcar. La màquina del darrere i l'últim vagó es van incendiar i el penúltim va quedar completament destrossat.
Qui ha confirmat la notícia ha estat la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ha donat pocs detalls en relació a aquesta víctima. No se sap, per exemple, amb qui viatjava el menor ni tampoc si actualment residia a la capital aranesa.
Entre les víctimes mortals hi ha dos estudiants de tercer de Medicina de la Universitat de Lleida. És per això que la UdL ha guardat aquest divendres un minut de silenci en memòria dels morts en l'accident. Es tracta de l'extremeny David Martín, de 21 anys, i de la seva parella, Laura Naveiras, gallega i de la mateixa edat, que anaven a visitar la família de la noia.
A més, hi ha 28 persones d'altres nacionalitats -Argentina, Colòmbia, Perú, Estats Units i Regne Unit- i n'hi ha quatre dels que encara no se sap la procedència perquè continuen en coma.
L'últim recompte de víctimes de l'accident ferroviari ha rebaixat a 78 les víctimes mortals. La fragmentació dels cossos està fent molt complex establir xifres definitives. D'aquests 78, 72 ja han estat identificats i queden sis identificacions pendents, que requeriran proves d'ADN i que, per tant, encara trigaran un parell de dies. El vicepresident de la Xunta i conseller de Presidència, Alfonso Rueda, ha demanat prudència davant la xifra de víctimes ja que les dades són encara "provisionals".
En el moment de l'accident, al tren hi viatjaven 218 passatgers, segons Renfe, més la tripulació: en total, gairebé 250 persones.
Homenatges i funerals
Mentre continuen les feines per identificat totes les víctimes la Xunta de Galícia pensa en l'organització dels funerals i homenatges a les víctimes d'un dels accidents ferroviaris més tràgics de la història d'Espanya. Alberto Núñez Feijóo preveu que dilluns es puguin celebrar aquests actes, però ha insistit que encara és d'hora per concretar el calendari definitiu i el format de les cerimònies.
Qui o què va fallar
Paral·lelament a la investigació judicial que s'ha obert, els tècnics d'Adif estan investigant les causes que van provocar l'accident, però tots els elements fan pensar que només l'excés de velocitat explicaria el descarrilament. El mateix maquinista, que va sobreviure a l'accident, va reconèixer que poc abans de sortir de la via anava a 190 quilòmetres per hora, en una zona on la velocitat està limitada a la meitat. I així ho confirmarien les caixes negres.
La responsabilitat del maquinista podria ser evident i, per això, s'ha obert la via judicial. L'errada mecànica gairebé es descarta, més encara si es té en compte que el comboi s'havia revisat el mateix dia de l'accident al matí. Amb tot, sí que se sap que al revolt fatídic no hi havia sistemes automàtics d'alerta de d'excés de velocitat. Caldrà, per tant, investigar totes les variables abans de repartir responsabilitats.
El pitjor accident
El 24 de juliol serà recordat per sempre més com el dia de la pitjor tragèdia ferroviària des dels anys 70 a Espanya. A les 20.42 hores, un tren Alvia que cobria la ruta Madrid-Ferrol va sortir de la via a tres quilòmetres de Santiago de Compostel·la.
El tren venia d'una recta i encarava el revolt conegut per A Grandeira. El tren tenia vuit vagons i dues màquines, una al davant i l'altra al darrere. Probablement va entrar al revolt a massa velocitat i es va partir en dos. Les imatges de l'instant del descarrilament quedaran també a la retina per molts anys.
La màquina i els quatre primers vagons van descarrilar i es van estavellar violentament contra un talús. Un altre del mig va volar uns sis metres sobre un terraplè i va caure molt a prop d'unes vivendes, i la resta va bolcar. La màquina del darrere i l'últim vagó es van incendiar i el penúltim va quedar completament destrossat.
