Una defensa a l'atac: les 5 cartes dels advocats de Laura Borràs
El primer dia del judici per prevaricació i falsedat documental contra Laura Borràs s'ha dedicat a les qüestions prèvies. Les diferents parts han delimitat el terreny de joc on consideren que s'ha de desenvolupar el judici. I en el cas de la defensa de la presidenta del Parlament suspesa, l'estratègia ha consistit a al·legar indefensió i passar a l'atac contra la resta de parts.
Aquests són els punts més destacats de la defensa encapçalada per Isabel Elbal i Gonzalo Boye:
Els pactes entre la Fiscalia i la resta d'acusats
La defensa de la presidenta de Junts per Catalunya ha demanat la suspensió del judici, per tenir temps de recopilar noves proves per demostrar la seva innocència.
Això, després d'haver-se mostrat convençuts de l'existència d'un pacte entre el ministeri fiscal i els altres acusats per incriminar Borràs. L'advocada Isabel Elbal ha retret a la resta de defenses que, després de tres anys coordinats, aquesta setmana s'hagin obert a un pacte amb la Fiscalia:
Tres anys (amb les defenses) coordinades fins que fa 72 hores se'ns indica que han arribat a un acord amb la Fiscalia.
Uns atacs que han caigut molt malament en la defensa d'Isaías Herrero. La seva advocada, Marina Roig, recorda que totes les estratègies defensives són legítimes:
El senyor Isaías està assegut al banc dels acusats. És un acusat, no un coacusador. En el moment que sigui el seu torn en l'interrogatori exercirà el seu dret a defensa en tota la seva amplitud.
Ni la Fiscalia ni cap dels acusats han desvelat cap acord en la sessió d'avui. La defensa de Borràs, però, assegura que en té proves, i per tant reclama ajornar el judici.
Consideren que, sense aquesta suspensió, competirien en inferioritat de condicions, ja que sospiten que la Fiscalia pot haver accedit a la seva estratègia de defensa a través del pacte amb els acusats Isaías Herrero i Andreu Pujol.
Els correus electrònics
Els missatges intercanviats entre Laura Borràs i Isaías Herrero demostrarien l'estratagema que, segons el jutge instructor, tots dos van ordir per adjudicar de manera fraudulenta fins a divuit contractes menors de la Institució de les Lletres Catalanes a favor d'Herrero.
La defensa de Borràs demana que aquests correus electrònics no es tinguin en compte durant el judici, en considerar que es van obtenir de manera il·legal i que, a més, no se'n va respectar la cadena de custòdia.
Canvi en l'ordre de les declaracions
Laura Borràs considera que té dret a declarar l'última, i per això ha demanat un canvi en l'ordre en què, a partir del dia 20 de febrer, han de prestar declaració els acusats.
La seva defensa considera que permetre-li ser l'última a intervenir és l'única manera d'assegurar els seus drets, ja que considera que els altres acusats han passat a ser coacusadors.
La imparcialitat del tribunal
La defensa de Laura Borràs qüestiona la neutralitat del tribunal a l'hora de jutjar una dirigent independentista. A banda dels arguments amb què, al seu moment, ja van intentar recusar el jutge Jesús María Barrientos, en l'obertura del judici la defensa de Borràs ha invocat també la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas de les euroordres contra els independentistes exiliats.
En aquest sentit, la defensa ha volgut remarcar que Borràs forma part d'un "grup objectivament identificable", l'independentisme en aquest cas, seguint la fórmula emprada pel TJUE.
Els advocats de Borràs, doncs, comencen a dibuixar ja una hipotètica estratègia defensiva a Europa, en cas de condemnes als diferents tribunals de l'Estat.
La competència del tribunal
Laura Borràs no només nega la imparcialitat del TSJC, sinó fins i tot la seva competència. La causa es jutja en aquest tribunal per la condició de diputada de Laura Borràs.
Però en l'arrencada del judici, els seus advocats han al·legat que, un cop suspesa com a presidenta del Parlament i com a diputada, ja no se la pot considerar aforada.
Borràs ha subratllat que la pèrdua d'aquesta condició és involuntària, i que de fet ella no hauria d'haver estat suspesa. Però com que finalment la mesa del Parlament la va apartar de les seves funcions, en l'actualitat és una ciutadana corrent i, per tant, l'hauria de jutjar un tribunal ordinari, i no el Tribunal Superior de Justícia.
