Una deixa de l'avi Florenci o corrupció: què és el cas Pujol i què es jutja a l'Audiència Nacional
Tretze anys després que es destapés el cas, ha arribat el moment. La família Pujol s'asseu al banc dels acusats a partir d'aquest dilluns en un macrojudici, dels més mediàtics, a l'Audiència Nacional que s'allargarà sis mesos, fins al maig de l'any que ve.
Lluny queda la confessió de Jordi Pujol, l'estiu del 2014, reconeixent que tenia una fortuna a Andorra sense declarar, o l'entrada de la policia a casa de l'expresident de la Generalitat, l'abril del 2017, buscant proves d'un cas que ha enterbolit un llegat de 23 anys de presidència.
La investigació s'ha dilatat més d'una dècada i l'estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, s'ha deteriorat tant que la defensa ha demana que l'exculpin sense ser jutjat.
El tribunal, però, ha decidit en una vista prèvia, que l'expresident segueixi el judici per videoconferència i que, en el moment que hagi de tenir una intervenció activa, el tribunal determinarà si està en condicions de comparèixer o no.
Fins a 29 anys de presó
La denúncia de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola va aixecar la llebre. El 2012 Victoria Álvarez, denuncia que el fill gran dels Pujol portava bosses de diners a Andorra. Va ser el tret de sortida d'una investigació llarguíssima amb un degoteig de revelacions que, a vegades, han coincidit amb episodis claus del Procés independentista.
Jordi Pujol s'enfronta a 9 anys de presó per associació il·lícita i blanqueig. Els seus fills Oriol, Marta, Mireia, Pere i Oleguer a 8 anys pels mateixos delictes i Josep Pujol, a 14 anys per delictes també contra la Hisenda pública.
En canvi, el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, s'enfronta a la pena més alta, de 29 anys, també per delictes falsificació i contra la Hisenda pública. La seva exparella Mercè Gironès, a 17 anys, i deu empresaris a 5 anys de presó.
En total, 19 acusats en aquest macrojudici de 41 sessions on els Pujol seran els últims a declarar (a l'abril) i on no hi serà Marta Ferrusola, que va morir l'any passat quan ja l'havien exculpat per demència sobrevinguda.
La fortuna a Andorra: herència o corrupció?
L'Audiència Nacional haurà de dirimir si la fortuna que la família Pujol tenia en desenes de comptes a Andorra sense declarar, procedia realment de la deixa de l'avi Florenci, com va confessar l'expresident, o si provenia de "pagaments milionaris irregulars" d'empresaris "afins" a CDC a canvi de favors com l'adjudicació de contractes públics, com defensa el jutge que ha dirigit la investigació.
La Fiscalia Anticorrupció dibuixa una "xarxa de clientelisme" creada pel pare des del poder, dirigida pel fill gran i que beneficiava tota la família: "Van amassar una fortuna d'esquena a la Hisenda espanyola i la societat catalana."
De tenir 3.000 euros el 1990 en un primer compte a Banca Reig, la fortuna es multiplica fins als 38 milions el 2014. Són diners d'origen desconegut que, segons els investigadors, provenen d'ingressos en efectiu, de transferències sense identificar o sense causa justificada, dipositats en diversos comptes titularitat de la mare i els fills, primer a Andbank i després, a la Banca Privada d'Andorra.
El concepte de "la sagrada família"
Els investigadors situen el fill gran a la cúspide de la trama. Un entramat d'empreses pantalla que dirigia juntament amb Mercè Gironès per canalitzar les suposades comissions i blanquejar-les.
"Societats sense activitat real" des d'on emetien factures per serveis d'assessoria ficticis, segons la Fiscalia, per camuflar les comissions pagades per empresaris a canvi d'adjudicacions públiques.
Un entramat amb tentacles en paradisos fiscals i comptes a l'estranger com Mèxic, Suïssa o Panamà, que també va servir --segons els investigadors-- per finançar de manera il·legal CDC o fundacions afins com la Trias Fargas.
Hi havia rols més o menys actius dins la família, però tots se'n beneficiaven "a consciència", segons la Fiscalia, i destaca que algunes comissions es transferien a través dels comptes familiars sota el concepte "la sagrada família".
El 2014, aprofitant l'amnistia fiscal del ministre Cristóbal Montoro, la majoria de la família va regularitzar la situació i va declarar els diners a Espanya.
L'operació Catalunya, la carta de les defenses
La família Pujol desmunta el relat de la Fiscalia, neguen cap delicte, demanen l'absolució i denuncien una guerra bruta política i judicial contra ells, impulsada "per les clavegueres" de l'Estat.
Els Pujol es mantindran inamovibles: l'origen dels diners és la deixa de l'avi Florenci, que preocupat per la incerta carrera política del seu fill, llega els diners a Marta Ferrusola i als seus nets per por que caiguin en la ruïna. Els diners es transfereixen els anys 90 d'un banc suís a Andorra i el fill gran els multiplica fent "negocis i inversions legals".
"No hi ha un sol ingrés que provingui d'un abús o il·legítim exercici" del càrrec de president, resumeix l'advocat de Jordi Pujol, en el seu escrit de defensa. Però, en contra els juga que no tenen proves per demostrar la deixa, més enllà d'un escrit de l'avi Florenci a Marta Ferrusola que no està firmat.
Jordi Pujol demana perdó
Tot i l'escàndol inicial, el temps ha jugat a favor de la rehabilitació de la figura política de Jordi Pujol. L'expresident ha demanat perdó per haver tingut diners a l'estranger sense declarar, però sempre ha negat que s'enriquís de la política.
Pujol se'n va desentendre. Mai va "voler saber res" dels diners a l'estranger i en va confiar la gestió al seu fill gran. "Va ser un error", defensen fonts properes al seu entorn, "es va equivocar deixant-lo fer".
10 empresaris a judici
Al costat de la família Pujol, s'hi asseuran deu empresaris, que s'enfronten a cinc anys de presó, per blanqueig i falsificació documental.
Els seus noms o les seves empreses apareixen a les transferències de diners cap als comptes dels Pujol i, suposadament, els van ajudar a ocultar els diners i a introduir-los a Espanya.
Entre els acusats hi ha Francesc Robert (exdirector de la televisió andorrana), Carles Vilarrubí (exvicepresident del Barça) i també els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola, promotors dels controvertits abocadors de Vacamorta i Tivissa, que van obtenir llicència de la Generalitat.
250 testimonis: de Vicky Álvarez a Ramon Espadaler
Més de 250 testimonis desfilaran per l'Audiència Nacional, la majoria són directius de constructores i càrrecs polítics. El protagonisme se l'emportarà Victoria Álvarez, que va denunciar el cas i haurà de ratificar els suposats viatges de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra per portar diners en efectiu.
També declararan polítics en actiu com el conseller de Justícia, Ramon Espadaler (exconseller de Medi Ambient amb Pujol) i diversos directius de la Banca Privada d'Andorra, l'entitat que va ser víctima de pressions de la policia patriòtica per obtenir informació de polítics catalans.
En canvi, el tribunal ha rebutjat citar com a testimonis l'excomissari José Manuel Villarejo o l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino, tot i que les defenses ho havien demanat.
El jutge que va fer caure Rajoy
El tribunal que jutjarà els Pujol el formen les magistrades María Fernanda García Pérez i Mercedes del Molino (de tendència progressista) i el presideix José Ricardo de Prada, el jutge que va propiciar la moció de censura contra Mariano Rajoy amb la sentència de la caixa B del PP.
Tots tres decidiran el futur de la família. Sentenciaran dues dècades de la història política de Catalunya. La sentència s'espera per a finals de l'any que ve.
