Una desena de nínxols s'obren en un any a Montjuïc i Collserola per presumptes casos de nens robats
Les exhumacions s'han fet en l'últim any i a partir de denúncies de familiars que sospiten que no els van entregar els fills acabats de néixer i els van donar en adopció entre els anys 70 i 80. S'està a l'espera dels resultats de les proves d'ADN de les restes que s'han exhumat.
Catalunya Ràdio
1 min
Als cementiris de Montjuïc i Collserola, a Barcelona, s'han obert en un any una desena de nínxols arran de presumptes casos de nens robats. Es tracta de denúncies de familiars que sospiten que no els van entregar els fills acabats de néixer i els van donar en adopció entre els anys 70 i 80.
La majoria d'exhumacions s'han fet a instàncies de la fiscalia de Barcelona. Ara s'està a l'espera dels resultats de les proves d'ADN que s'han extret. El doctor Jordi Medallo, director de l'institut de medicina legal de Catalunya, ha explicat a Catalunya Ràdio que s'han "trobat restes en bon estat en el 90% dels casos", és a dir, "es podria treure informació des del punt de vista antropològic".
En alguns casos, els investigadors han trobat restes momificades. Segons explica Medallo, això s'explica per determinats fenòmens atmosfèrics poden fer que es conservin millor les restes més enllà dels cinc anys de l'enterrament, quan es calcula que només queden els ossos.
Les exhumacions s'han fet seguint un protocol que obliga, en el moment de desenterrar els cossos, a prendre mostres "in situ" de l'ADN dels familiars per després comparar-les després amb les restes dels nadons.
La majoria d'exhumacions s'han fet a instàncies de la fiscalia de Barcelona. Ara s'està a l'espera dels resultats de les proves d'ADN que s'han extret. El doctor Jordi Medallo, director de l'institut de medicina legal de Catalunya, ha explicat a Catalunya Ràdio que s'han "trobat restes en bon estat en el 90% dels casos", és a dir, "es podria treure informació des del punt de vista antropològic".
En alguns casos, els investigadors han trobat restes momificades. Segons explica Medallo, això s'explica per determinats fenòmens atmosfèrics poden fer que es conservin millor les restes més enllà dels cinc anys de l'enterrament, quan es calcula que només queden els ossos.
Les exhumacions s'han fet seguint un protocol que obliga, en el moment de desenterrar els cossos, a prendre mostres "in situ" de l'ADN dels familiars per després comparar-les després amb les restes dels nadons.
