Una enquesta revela que 9 de cada 10 nord-catalans són favorables a l'ensenyament del català

L'àmplia majoria dels nord-catalans són favorables a l'ensenyament del català, tal com es desprèn d'una enquesta d'opinió sobre les reivindicacions regionals a l'estat francès encarregat per la federació de partits polítics Regió i Pobles Solidaris.

El qüestionari l'ha realitzat l'IFOP, l'institut francès d'opinions públiques, i presenta la particularitat de donar resultats globals a escala estatal i dades específiques de cada una de les regions històriques, com són: Alsàcia, Bretanya, la Catalunya Nord, Còrsega, el País Basc del Nord, Occitània, el Mosel·la i Savoia.

Ensenyament

Segons l'enquesta, un 90% de la població de Catalunya Nord es mostra favorable a la possibilitat que els alumnes puguin aprendre el català.

Per Alà Baylac, president de l'APLEC, Associació per l'Ensenyament del Català, aquests resultats donen una legitimitat més gran a l'objectiu i a la demanda de l'entitat, que és de generalitzar l'ensenyament del català.

Baylac també ho veu com una confirmació de les dades de les enquestes precedents, quan els resultats eren d'un 80% de persones a favor l'any 2015, segons l'enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord impulsada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.

Una voluntat que contrasta amb els fets: avui en dia només un quart dels alumnes de primària reben, almenys, iniciació al català, mentre que només el 8% es beneficien d'un ensenyament bilingüe o immersiu.

Voluntat de descentralització

Els resultats diuen que la majoria de ciutadans volen que les regions tinguin més poder, per sobre del 70%, i fins i tot veu positivament un sistema federal, encara que el sociòleg Gautier Sabrià té alguns dubtes. "No tinc clar que tothom pugui posar una definició clara del que és el federalisme", alerta.

El percentatge de població que es mostra favorable a una França federal és d'un 71% al conjunt de l'estat francès i, per regions, a Alsàcia hi ha un 86% de suport, a Catalunya del Nord un 79%, a Bretanya un 78%, al Mosel·la un 77%, a Còrsega un 76%, a Savoia un 73%, al País Basc del Nord un 72% i a Occitània un 67%.

Sabrià analitza aquests resultats posant-los en el context actual, amb un rebuig general de la política i a la gran concentració de poder a París.

"Si fas una lectura freda d'aquesta enquesta tens la sensació que estem a punt de viure una revolució lingüística, institucional a l'estat francès, crec que estem molt lluny d'això."

Comprensió de les llengües

Les dades més alarmants d'aquesta enquesta concerneixen la comprensió de les llengües.

La regió on més gent entén la seva llengua és Còrsega, amb un 48%, seguida d'Alsàcia amb un 44% i el Mosel·la amb un 29%, mentre que a la Catalunya Nord només són un 22%.

Pel sociòleg Gautier Sabrià, el límit d'aquests resultats és que es basa en declaracions i li costa pensar que hi ha més gent que entén la seva llengua pròpia al Mosel·la que no a Catalunya Nord. Ho interpreta com la demostració del problema d'autoestima dels nord-catalans.

Situació actual

Si ampliem la mirada, França, que és un estat centralista, al llarg de la seva història ha volgut esborrar les diferències per respondre al seu principi d'igualtat.

Actualment, però, hi ha territoris com Còrsega o Nova Caledònia que reclamen més reconeixement. I políticament es troba en un moment de grans divisions, en tres blocs molt diferenciats: la gran coalició d'esquerra, l'extrema dreta del RN i el tàndem Macron-Bayrou amenaçat de censura.