Una jutge atura un desnonament per primer cop fent servir el nou decret d'habitatge

Les famílies del Bloc Llavors al barri del Poble-sec finalment no seran desnonades gràcies a l'aplicació del nou Decret Llei 17/2019 aprovat per la Generalitat de Catalunya. La titular del jutjat de primera instància número 48 de Barcelona ha suspès el desnonament que estava previst per a aquest dilluns.

L'edifici està situat al número 38 del carrer Lleida, al barri del Poble-sec, a Barcelona, i actualment és propietat de l'empresa inversora d'origen finlandès, Vauras Investment.

La jutge María José Hernández ha ordenat que la societat propietària de l'immoble ofereixi un lloguer social als llogaters de l'edifici que es troben en situació de vulnerabilitat residencial.

 

Aturat quatre vegades per la lluita veïnal

Aquest havia de ser el cinquè intent de desnonament previst pels Mossos d'Esquadra com d'"alta tensió". Fins ara, els veïns havien aconseguit aturar els quatre intents anteriors. És per això que els Mossos havien demanat suspendre'l i fer-ho a "data oberta". Una demanda negada pel jutjat i molt criticada pel sindicat, que la considera il·legal.

 

La decisió de la jutge de primera instància número 48 afecta cinc famílies del bloc, però hi ha una sisena família pendent d'un possible desnonament. El seu cas el porta el jutjat número 20 porta, que sí que ha acceptat la petició dels Mossos. És per això que els representants del bloc Llavors esperen que aquest jutjat també suspengui el desnonament una vegada tingui els informes de vulnerabilitat. És a dir, aplicar també, en aquest cas, el nou Decret Llei 17/2019.

"Victòria escandalosa gràcies al moviment de l'habitatge"

Representants dels veïns del bloc han explicat que les famílies, que viuen a l'edifici des del juliol del 2017, "estan emocionats després d'unes últimes hores desconcertants".

 

Els llogaters afectats compten amb el suport del Sindicat de Barri Poble-sec i del Grup d'Habitatge de Sants, que s'han mostrat molt satisfets després de la resolució judicial, i han reclamat responsabilitats als fons voltor davant la crisi habitacional que hi ha a Barcelona:  

"Victòria escandalosa possible gràcies a la força que ha adquirit el moviment per l'habitatge"

Tot i l'algeria, els veïns creuen que Vauras Investment recorrerà la decisió judicial:

"La setmana que ve l'Ajuntament lliurarà l'informe de vulnerabilitat, la llei ens dóna la raó i si Vauras vol batalla legal la llei està de la nostra part"

 

El nou decret llei

El 23 de desembre el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.

Aquest nou decret llei "s'ha centrat de manera molt especial en l'atenció a les persones en situació de risc d'exclusió residencial i d'emergència social", segons recull l'article publicat al DOGC el 23 de desembre.

 

Entre les mesures adoptades es preveu l'oferiment d'un lloguer social a persones o famílies que portin més de sis mesos ocupant un habitatge sense contracte i que estiguin en situació de vulnerabilitat acreditada abans d'iniciar la demanda judicial. L'oferiment d'un lloguer social estarà en mans dels grans tenidors d'habitatge, que són els que tenen més de 15 habitatges, com ara bancs, fons d'inversió o de capital de risc.

El lloguer social obligatori tindrà una durada de fins a set anys per a persones vulnerables que se'ls acabi el contracte de lloguer i estiguin afectades per processos de desnonament.