"La sisena extinció": Els perills de la desaparició d'espècies salvatges
L'aire que respirem, l'aigua que bevem o els aliments que consumim depenen d'una natura cada cop més amenaçada. La pressió urbanística sobre els espais naturals, l'agricultura intensiva, els pesticides, els canvis dels usos del sòl, la contaminació de l'aire i de l'aigua, el transport accelerat d'espècies exòtiques a lloms de la globalització o el mateix canvi climàtic són alguns dels factors que impulsen amb força la sisena extinció.
A Catalunya i al món queden al voltant de 2.000 tritons del Montseny. És una espècie única de salamandra, descoberta l'any 2005 i en perill crític d'extinció. Hi ha qui es pregunta: "Si desaparegués, passaria alguna cosa?" Els científics ho tenen clar:
És un senyal d'alarma. Si no fem cas d'aquests senyals, quan vingui el problema gros tampoc podrem queixar-nos, perquè se'ns ha avisat., afirma Jordi Figuerola, investigador del CSIC a l'Estació Biològica de Doñana.
Joan Pino, director del Creaf, resumeix en forma d'exemple com n'és d'important cada espècie, i per què s'han de protegit totes:
Imaginem que estem en un avió i anem traient cargols a l'avió. Hi haurà un moment en què en traurem un sense el qual l'avió no es pot sustentar. No sabem quin és aquest darrer cargol. La manera d'actuar dels humans davant dels sistemes naturals, davant de la biodiversitat, és la d'anar traient cargols alegrement, i no sabem la distància a la qual estem del col·lapse.
A banda dels animals que viuen en zones humides, l'altre grup que pateix una extinció vertiginosa són els insectes, entre els quals també hi ha els pol·linitzadors. Amenaçats pels pesticides, dels quals abusa sobretot l'agricultura intensiva, són un pilar bàsic en l'alimentació humana. Sense ells molts dels fruits que consumim regularment no arribarien a taula.
Els sectors conservacionistes ho tenen clar, la cura per la biodiversitat només revertirà en benefici del mateix ésser humà. Ho confirmen els científics. Óscar Cabezón, veterinari i investigador a la UAB, especialista en les malalties que passen dels animals als humans, ho resumeix:
Fa anys que parlem d'una sola salut. La salut humana és una peça més d'aquesta salut planetària. Si tenim una millor biodiversitat, tindrem una millor salut, una millor economia i una millor qualitat de vida.
Daniel Guinart, responsable del projecte Life Tritó, rebla el clau:
En el fons, amb la protecció del tritó el que busquem és restaurar l'ecosistema fluvial de les parts altes del Montseny, que està molt fotut, i en això l'home hi ha contribuït. Però l'home necessita aquesta aigua, i necessita aquests boscos. El projecte treballa per restaurar un hàbitat que és imprescindible per a la vida humana.
Fitxa tècnica:
Un reportatge de: Jordi Regàs i Txus Navarro
Imatge i muntatge: Txus Navarro
Producció: Míriam Mendoza
