Una quarantena de monuments catalans, en una llista d'alerta pel perill de desaparèixer

Una quarantena de monuments o espais singulars catalans estan inclosos actualment en una llista vermella que alerta sobre el seu mal estat de conservació.

L'associació Hispania Nostra, amb seu a Madrid, aplega experts en patrimoni, conservadors de museus, arquitectes i entitats que elaboren aquesta llista des de fa 20 anys amb les aportacions de particulars o entitats que detecten espais degradats o en procés d'abandonament.

Són edificis o monuments que necessiten una intervenció urgent dels seus propietaris i que poden estar en mans de propietaris particulars, ajuntaments, diputacions o bisbats.  

Víctor Antona, arqueòleg i portaveu del comitè científic de la llista vermella d'Hispania Nostra, explica que aquesta llista vermella va sorgir "com una plataforma, amb la idea que sigui la mateixa població que es preocupi pel patrimoni i ens ho comuniqui".

Busquem el compromís social en la defensa del patrimoni. 

Posar el focus en aquest patrimoni pot fer que els propietaris, sobretot si són administracions, decideixin intervenir-hi o bé que la societat s'organitzi per actuar. En aquests casos, la plataforma els pot ajudar amb línies de micromecenatge.

L'associació Hispania Nostra elabora dos registres més: la llista negra, del patrimoni que ha desaparegut, i la verda, del que s'ha pogut recuperar.

El cas de l'església de Santa Seclina

Un dels últims casos de Catalunya que ha entrat a la llista vermella és l'església de Santa Seclina de Caldes de Malavella. 

L'entitat Caldes en Acció va alertar del mal estat de l'església i el seu entorn, i reclama al Bisbat de Girona que se'n faci càrrec. 

Es tracta d'una parròquia rural amb orígens que es remunten al segle XIII i amb modificacions posteriors als segles XVIII i XIX.

Oriol Portell, portaveu de Caldes en Acció i expert en patrimoni, lamenta l'estat de "deixadesa inimaginable, no només l'església, sinó també la rectoria. Hi ha molts elements que estan caient, que estan apuntalats i l'estat d'abandonament va a pitjor", assegura.

Des de Patrimoni del Bisbat de Girona apunten que s'està estudiant la situació actual de l'edifici i la gravetat, per posar-hi remei, i que ja s'hi van fer unes primeres obres al teulat fa 5 anys.

A les comarques de Girona hi ha 6 espais més en aquest registre, sobretot de patrimoni arqueològic, com ara el poblat i l'església de Caulès, també a Caldes de Malavella, la vil·la romana els Tolegassos de Viladamat, i també els castells de Vila-romà --de Palamós-- i de Montagut --a Sant Julià de Ramis--, la torre Rius de Sant Feliu de Guíxols i l'església de la Mare de Déu dels Socors de Forallac. 

Dos espais emblemàtics a Tarragona

A les comarques de Tarragona, la llista vermella d'Hispania Nostra recull 10 espais que estan en un estat molt greu de degradació. 

A més de castells i esglésies, també hi ha masos i altres edificis civils, entre els quals destaca l'antiga fàbrica de la Tabacalera o l'antic preventori de la Savinosa, tots dos a Tarragona. 

La fàbrica, amb uns 40.000 metres quadrats de superfície, va tancar l'any 2007 i després va passar a mans públiques. El complex acull alguns serveis municipals i es preveu que hi acollirà una escola universitària o l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. A més llarg termini, s'espera ubicar-hi la Biblioteca Pública de Tarragona.

Pel que fa a l'antic preventori de la Savinosa, és propietat de la Diputació de Tarragona, que ha plantejat un seguit de possibles usos que no han prosperat. 

Altres edificis inclosos a la llista vermella a les comarques de Tarragona són l'església de Santa Maria, a Santa Perpètua de Gaià, del segle XIX, o el mas de la Tallada, del segle XII.

Sortir de la llista vermella

A Catalunya hi ha també casos de recuperació de patrimoni que eren en aquesta llista vermella. És el cas de l'església romànica de Santa Maria de Sarroqueta, al Pont de Suert després d'una reforma que n'ha estabilitzat l'estructura. 

El temple havia entrat el 2020 a la llista vermella pel seu estat ruïnós, que amenaçava de col·lapsar. L'actuació ha inclòs la neteja, la consolidació de murs i la reconstrucció de la volta del comunidor de l'església amb pedra original.